PROGRAMACIÓ I TEMPORITZACIÓ ANUAL
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA — 2n DE BATXILLERAT
Curs 2026–2027
1. Marc normatiu
La present programació de la matèria Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat s’inscriu en el marc establert pel Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat a Catalunya.
El Decret estableix un currículum de caràcter competencial i articula les matèries mitjançant competències específiques, criteris d’avaluació, sabers i situacions d’aprenentatge.
Currículum de Batxillerat — Decret 171/2022
Currículum oficial d’Història de la Filosofia
2. Finalitat de la matèria
Història de la Filosofia no es planteja com una simple successió cronològica de doctrines, sinó com l’estudi de les grans preguntes filosòfiques i de les diferents respostes que han rebut històricament.
El currículum estableix que l’alumnat ha d’explorar la vida de les idees filosòfiques i les relacions que mantenen entre elles i amb els diferents contextos històrics i culturals. La matèria ha de contribuir així a la maduresa personal, social i intel·lectual de l’alumnat i al desenvolupament del pensament crític.
La programació combina, per tant, quatre dimensions inseparables:
comprensió conceptual → lectura directa dels filòsofs → anàlisi i interpretació → producció filosòfica pròpia.
3. Competències específiques
Durant el curs es treballaran les cinc competències específiques d’Història de la Filosofia establertes pel currículum.
CE1. Argumentació. Analitzar i avaluar arguments dins del seu context històric, social i cultural i produir argumentacions rigoroses.
CE2. Fonts filosòfiques. Interpretar i comunicar qüestions filosòfiques mitjançant l’anàlisi rigorosa de fonts de la història de la filosofia.
CE3. Dissertació filosòfica. Contraposar i posar en diàleg les idees dels diferents pensadors i elaborar argumentacions filosòfiques pròpies.
CE4. Perspectiva historicofilosòfica. Reconèixer com els problemes filosòfics han estat plantejats en diferents èpoques, interpretar les diferents respostes i establir comparacions entre autors, textos i tradicions.
CE5. Aplicació crítica. Utilitzar les eines proporcionades per la història de la filosofia per analitzar problemes ètics, socials i polítics fonamentals i contemporanis.
Els criteris d’avaluació vinculats a aquestes competències —1.1–1.2, 2.1–2.2, 3.1–3.3, 4.1–4.4 i 5.1— constituiran els referents per valorar el desenvolupament competencial de l’alumnat.
4. Continguts i document de referència
El desenvolupament dels continguts del curs tindrà com a document de referència els Dossiers d’Història de la Filosofia.
La seqüència de treball serà:
Plató → Descartes → Hume → Kant → John Stuart Mill → Nietzsche → Martha C. Nussbaum.
Els Dossiers proporcionaran tant els continguts conceptuals com les fonts primàries que seran objecte de lectura, interpretació i comentari.
La programació distingirà explícitament entre:
text explicatiu, destinat a la comprensió doctrinal i contextual;
i font primària, constituïda pels fragments originals dels filòsofs inclosos al dossier.
5. Metodologia
La metodologia parteix del principi que aprendre Història de la Filosofia implica aprendre a llegir filosofia.
Per aquest motiu, no s’estableix una separació rígida entre explicació teòrica i lectura. Una part dels continguts serà desenvolupada mitjançant l’exposició del professor i una altra serà construïda directament a partir de la lectura guiada i interpretació de les fonts primàries.
La seqüència didàctica habitual serà:
lectura prèvia → explicació conceptual → lectura guiada → anàlisi → producció individual → correcció → revisió/reelaboració.
La setmana ordinària disposa de tres sessions. Com a estructura orientativa:
Sessió 1: desenvolupament conceptual.
Sessió 2: integració entre desenvolupament conceptual i lectura directa.
Sessió 3: exercicis escrits, comentari, argumentació, correcció, reelaboració o examen.
Aquesta distribució no és rígida i podrà alterar-se segons les necessitats del procés d’ensenyament-aprenentatge.
6. Treball autònom
El treball autònom constitueix una part ordinària de la matèria.
Inclourà principalment:
- lectura de les pàgines indicades del Dossier Resum;
- lectura prèvia de fonts primàries;
- subratllat i anotació;
- identificació de tesis i conceptes;
- preparació de dubtes;
- revisió de continguts;
- revisió d’exercicis corregits.
La càrrega de lectura serà progressiva, concreta i explícitament programada. No es pressuposa genèricament que l’alumnat llegirà els textos pel seu compte: cada lectura quedarà vinculada a una setmana i a una activitat posterior.
El treball realitzat fora de l’aula té principalment funció preparatòria.
7. Evidències d’aprenentatge
Es consideren evidències d’aprenentatge aquelles produccions que permeten comprovar el grau efectiu d’assoliment dels aprenentatges.
Tindran una importància especial les produccions individuals i presencials, entre les quals:
exercicis de comprensió i interpretació de textos; explicació contextual de conceptes; reconstrucció d’arguments; comparació entre autors; argumentacions filosòfiques; reelaboracions de respostes i exàmens.
D’aquesta manera, la preparació autònoma i la producció avaluable compleixen funcions diferents:
casa → preparar l’aprenentatge;
aula → demostrar-lo, aplicar-lo i millorar-lo.
8. Avaluació
L’avaluació serà contínua, formativa i competencial.
Durant cada trimestre es preveu la realització de dos o tres exàmens, complementats per exercicis individuals i altres evidències d’aprenentatge.
Els exàmens mantindran una estructura estable que permeti valorar:
comprensió i interpretació de textos — 6 punts;
anàlisi, relació o aplicació filosòfica — 2 punts;
argumentació filosòfica — 2 punts.
Aquesta estabilitat permet que les activitats ordinàries d’aula, les lectures, els exercicis i els exàmens formin part d’un mateix procés d’aprenentatge.
9. Organització temporal
El curs escolar de Batxillerat s’inicia oficialment el 8 de setembre de 2026.
A efectes de planificació, però, aquesta programació realitza un còmput conservador a partir del 14 de setembre de 2026 (aprox.).
Les eventuals sessions lectives realitzades entre el 8 i l’11 de setembre es destinaran a presentació de la matèria, metodologia, organització del treball i, quan sigui possible, inici dels continguts. Aquestes sessions constitueixen un marge temporal inicial i no són necessàries perquè es pugui desenvolupar la programació prevista.
El desenvolupament ordinari dels continguts finalitzarà el 30 d’abril de 2027 (aprox.).
Es reserven, a més, tres setmanes d’avaluació, una per trimestre, durant les quals no es programa desenvolupament ordinari de continguts nous.