Miquel Amorós Hernández és professor de Filosofia a l’ensenyament secundari, doctor en Pedagogia i investigador independent (1) en filosofia de la ment, la cognició i la filosofia de la biologia.
La seva trajectòria acadèmica s’ha construït deliberadament en la confluència de tres àmbits —filosofia, biologia i educació— que considera diferents perspectives d’una mateixa pregunta fonamental: què significa ser un ésser viu capaç de conèixer, pensar, sentir i relacionar-se amb el món?
És llicenciat en Filosofia, llicenciat en Biologia i llicenciat en Pedagogia, titulació en la qual va obtenir el Premi Extraordinari. Posteriorment va completar el Màster en Educació per a la Ciutadania i en Valors, també amb Premi Extraordinari, i es va doctorar en Pedagogia.
Actualment desenvolupa una segona tesi doctoral, en Filosofia, centrada en l’estudi de la intel·ligència vital i la protoconsciència en els éssers vius. La seva recerca parteix de la possibilitat d’entendre la intel·ligència des d’una perspectiva més àmplia que la tradicional identificació entre intel·ligència, cervell i sistema nerviós. Investiga fins a quin punt la capacitat dels organismes per captar diferències significatives del seu entorn, respondre-hi i modificar la seva conducta permet parlar de formes elementals d’intel·ligència i, eventualment, de protoconsciència.
Aquesta investigació el porta a treballar en la frontera entre filosofia de la ment, filosofia de la biologia, epistemologia, metafísica i ciències de la vida, i a dialogar tant amb la tradició filosòfica com amb els desenvolupaments contemporanis de la biologia, les ciències cognitives, l’enactivisme i les teories de la consciència.
Filosofia i educació
Paral·lelament a la recerca, la seva activitat professional està profundament vinculada a l’ensenyament. És professor de Filosofia a l´Ensenyament Secundari, mitjançant la superació de l´oposició al Cos de Professors d´Ensenyament Secundari, especialitat 001: Filosofia, amb una llarga experiència docent en diferents nivells de l’ESO i el Batxillerat.
La seva concepció de l’ensenyament filosòfic parteix d’una idea fonamental: ensenyar filosofia i ensenyar a filosofar no són activitats oposades.
No podem aprendre a pensar filosòficament sense entrar en diàleg amb aquells que ho han fet abans que nosaltres. Plató, Aristòtil, Agustí d’Hipona, Descartes, Hume, Kant, Mill, Nietzsche o els pensadors contemporanis no constitueixen simplement un conjunt de doctrines que cal memoritzar. Són interlocutors que ens obliguen a formular millor les nostres pròpies preguntes.
Per això, a les seves classes concedeix una importància especial a la lectura directa dels textos filosòfics, l’anàlisi conceptual, l’argumentació, el diàleg, l’escriptura filosòfica i la capacitat de relacionar els grans problemes de la història de la filosofia amb les qüestions del present.
La filosofia, des d’aquesta perspectiva, ha de mantenir la seva exigència intel·lectual sense convertir-se en una disciplina inaccessible. Simplificar pedagògicament no significa empobrir filosòficament. Un dels grans reptes de l’ensenyament consisteix precisament a fer comprensibles idees complexes sense desfigurar-les.
Filosofia, ciència i vida
La doble formació filosòfica i biològica explica també una part important dels seus interessos intel·lectuals.
Les preguntes sobre què és la vida, què significa conèixer, com apareix la intel·ligència, què és la consciència o quina relació existeix entre organisme i entorn difícilment poden ser abordades des d’una única disciplina.
La ciència pot explicar cada vegada millor els mecanismes de la vida. Però algunes preguntes continuen exigint reflexió filosòfica: què significa que alguna cosa estigui viva?, quan podem afirmar que un organisme coneix el seu entorn?, existeix una continuïtat entre les formes més elementals de sensibilitat biològica i la consciència humana?, és la consciència una excepció radical dins de la naturalesa o el resultat d’un procés gradual?
Aquest territori fronterer entre filosofia i ciència constitueix un dels eixos centrals de la seva recerca actual.
Pienso, luego siento
Pienso, luego siento neix de la voluntat de traslladar aquesta manera d’entendre la filosofia més enllà de l’aula.
La web va començar com un espai vinculat a l’activitat docent, però la seva vocació és més àmplia (2). Vol ser un lloc de trobada per a estudiants, professors i qualsevol persona interessada en la filosofia, independentment de la seva formació prèvia.
Hi tenen cabuda materials per a l’estudi de la filosofia, textos filosòfics, recursos didàctics, història de la filosofia, preparació acadèmica, reflexions sobre educació i, progressivament, continguts relacionats amb la filosofia de la ment, la consciència, la biologia i les relacions entre ciència i filosofia.
El mateix nom de la web expressa una determinada manera d’entendre l’ésser humà.
El cogito ergo sum cartesià va convertir el pensament en un dels grans punts de partida de la modernitat filosòfica. Pienso, luego siento no pretén negar aquella tradició, sinó ampliar la pregunta: som éssers que pensen, però també organismes vius que senten, perceben, es relacionen i habiten un món.
Pensament i vida no són dos territoris completament separats.
Una manera d’entendre la filosofia
Al darrere de la docència, la recerca i aquesta web hi ha, finalment, una mateixa convicció: la filosofia continua sent necessària.
Ho és no perquè disposi de respostes definitives per a totes les preguntes, sinó precisament perquè ens ensenya a reconèixer quines preguntes mereixen ser formulades.
Filosofar significa aprendre a distingir una opinió d’un argument, examinar les nostres pròpies conviccions, descobrir els pressupòsits que sovint donem per evidents, escoltar les raons dels altres i acceptar que pensar seriosament pot obligar-nos a modificar allò que crèiem saber.
Però significa també conservar la capacitat de sorprendre’ns.
Preguntar-nos què és la justícia, què podem conèixer, què significa ser lliures, què és una vida bona, què és la consciència o què significa simplement estar vius.
Per això, la finalitat última de Pienso, luego siento pot resumir-se en una idea molt senzilla:
conèixer la filosofia per aprendre a filosofar; i aprendre a filosofar per comprendre una mica millor el món, els altres i nosaltres mateixos.
Notes:
(1) Durant uns 15 anys va ser professor associat a la universitat de la seva ciutat natal, activitat sempre combinada amb la seva activitat professional a l´Ensenyament Secundari i la prosecució dels seus altres estudis universitaris. Un mer accident administratiu, d´incompatibilitat d´horaris, li va permetre esdevenir investigador independent, amb la llibertat que això suposa respecte el control institucional. També va ser professor vinculat a una universitat online. La vida és saber escollir amb criteri (Olga), sabent que hi ha tot un univers infinit fora del que el meu amic, Ramon Sensano, estudiós i investigador independent de Günther Anders, anomena «containers culturals». Agrair a tots dos l´ajut en la distinció i clarificació relativa a allò que és essència i allò que és mera aparença, la diferència entre un mer foc a la presó d´una caverna i allò que és el Sol, el Bé, del qual deriven Veritat i Bellesa, I Justícia. Vivim en una època meravellosa, en la que qualsevol foc d´esplai vol aparentar ser Sol (1´) i enlairar-se damunt de la torre (de la desesperança de l´aparença) (1´´).
(1´) «- ¿Y qué? Cuando se acordara de su anterior habitación y de la ciencia de allí y de sus antiguos compañeros de cárcel, ¿no crees que se consideraría feliz por haber cambiado y que les compadecería a ellos?
-Efectivamente.
– Y, si hubiese habido entre ellos algunos honores o alabanzas o recompensas que concedieran los unos a aquellos otros que, por discernir con mayor penetración las sombras que pasaban y acordarse mejor de cuáles entre ellas eran las que solían pasar delante o detrás o junto con otras, fuesen más capaces que nadie de profetizar, basados en ello, lo que iba a suceder, ¿crees que sentiría aquel nostalgia de estas cosas o que envidiaría a quienes gozaran de honores y poderes entre aquéllos, o bien que le ocurriría lo de Homero, es decir, que preferiría decididamente «ser siervo en el campo de cualquier labrador sin caudal» o sufrir cualquier otro destino antes de vivir en aquel mundo de lo opinable?
-Eso es lo que creo yo-dijo-: que preferiría cualquier otro destino antes que aquella vida» PLATÓN, «La República», L. VII, 516c-e.
(1´´) «Cuando la señora Glü miró hacia abajo desde la torre panorámica más alta, en la calle, como un diminuto juguete, pero inequívocamente reconocible por el color de su abrigo, apareció su hijo; y un segundo después ese juguete fue atropellado y destruido por un camión similar a u jugute: pero, al fin y al cabo, todo esto había sucedido en el transcurso de un instante irrealmente breve, y lo que había ocurrido, había ocurrido sólo entre juguetes.
«¡No voy a bajar!», gritó ella, resistiéndose a descender por la escalera, «¡no voy a bajar! ¡Abajo estaría desesperada!»» GÜNTHER ANDERS (2026) La mirada desde la Torre. Fábulas. (Der Blick vom Turm/La mirada desde la torre (1932), Publicacions Universitat de València, p. 41.
(2) Una font d´inspiració va ser la web de Francisco Huertas, professor de Filosofia a Alacant: https://www.bachilleratocinefilo.com/