La finalitat de Pienso, luego siento
Pienso, luego siento neix d’una convicció molt senzilla: la filosofia no és només una disciplina que s’estudia; és una activitat que s’exerceix.
Conèixer què van pensar Plató, Aristòtil, Descartes, Hume, Kant, Mill, Nietzsche o tants altres filòsofs és important. Però la finalitat última d’aquest coneixement no hauria de ser simplement recordar doctrines, conceptes o arguments. Llegim els filòsofs perquè les seves preguntes continuen interpel·lant-nos i perquè, dialogant amb ells, podem aprendre a formular les nostres pròpies preguntes, construir arguments i examinar críticament allò que pensem.
Aquesta és la idea que dona sentit a aquesta web.
Un espai per aprendre filosofia i aprendre a filosofar
Una de les falses alternatives que sovint apareixen en l’ensenyament de la filosofia consisteix a contraposar ensenyar filosofia i ensenyar a filosofar.
Aquí es parteix d’una concepció diferent. Per aprendre a filosofar necessitem entrar en contacte amb la filosofia que altres han fet abans que nosaltres. I estudiar la història de la filosofia només adquireix tot el seu sentit quan aquest estudi ens ajuda a pensar.
Per això, Pienso, luego siento vol combinar les dues dimensions.
D’una banda, ofereix recursos per comprendre la història de la filosofia, els seus autors, conceptes, problemes i textos fonamentals. De l’altra, pretén proporcionar instruments per desenvolupar les capacitats pròpies del pensament filosòfic: preguntar, conceptualitzar, interpretar, argumentar, dialogar, escriure i pensar críticament.
La filosofia és una tradició de més de dos mil cinc-cents anys, però és també una activitat que torna a començar cada vegada que algú formula seriosament una pregunta.
Una web per als estudiants, però no només per als estudiants
Una part important dels continguts d’aquesta web neix de l’experiència docent i, per tant, està pensada per ser útil als estudiants de Filosofia de l’ESO i del Batxillerat.
Hi trobaran materials per comprendre conceptes, treballar textos filosòfics, estudiar els grans autors de la història de la filosofia, preparar activitats i desenvolupar progressivament les competències necessàries per llegir, interpretar i escriure filosofia.
En el cas del Batxillerat, una part dels recursos està especialment orientada a ajudar els estudiants a assolir una preparació rigorosa per a les Proves d’Accés a la Universitat, sense convertir, però, l’ensenyament filosòfic en una simple preparació d’un examen. Preparar bé una prova de filosofia hauria de ser conseqüència d’haver après filosofia, no el seu únic objectiu.
Però Pienso, luego siento no vol ser exclusivament una web escolar.
També s’adreça als professors que puguin trobar-hi materials útils per a la seva pràctica docent i, sobretot, a qualsevol persona que conservi la curiositat per les grans preguntes filosòfiques, encara que faci molts anys que va deixar les aules o que mai no hagi estudiat filosofia de manera acadèmica.
La filosofia no pertany exclusivament a les universitats, als instituts o als especialistes. Probablement, per sort per la pròpia filosofia.
Les seves preguntes pertanyen a tothom.
Tornar als textos
Un dels principis fonamentals d’aquest projecte és la importància de la lectura directa dels filòsofs.
Els manuals, els esquemes, els resums i les explicacions són instruments útils. Ens poden ajudar a orientar-nos, contextualitzar una obra o comprendre un argument especialment difícil. Però no haurien de substituir indefinidament el contacte amb els textos.
Aprendre filosofia significa també aprendre a llegir.
I llegir filosofia exigeix una forma particular d’atenció: aturar-se davant d’una frase, identificar un concepte, reconstruir un argument, preguntar-se per què l’autor afirma allò que afirma i descobrir que un text escrit fa segles pot continuar parlant-nos.
Per això, aquesta web vol concedir una presència important als textos filosòfics, acompanyats dels instruments necessaris perquè el lector pugui aproximar-s’hi progressivament amb major autonomia.
L’objectiu final no és que algú necessiti sempre una explicació del text, sinó que cada vegada necessiti menys aquesta mediació.
Fer accessible la filosofia sense empobrir-la
Existeix un altre principi que orienta aquest projecte: fer comprensible una idea no significa simplificar-la fins a desfigurar-la.
La filosofia és exigent perquè alguns dels problemes que intenta pensar també ho són.
Conceptes com veritat, justícia, substància, causalitat, llibertat, consciència, deure, existència o coneixement no poden ser reduïts sempre a definicions de dues línies.
Però dificultat no significa obscuritat.
Una de les tasques del professor —i una de les finalitats d’aquesta web— consisteix precisament a construir ponts entre la complexitat dels problemes filosòfics i les persones que s’hi aproximen per primera vegada.
Això implica explicar amb claredat, proporcionar context, introduir progressivament el vocabulari filosòfic i oferir exemples quan siguin necessaris, però també confiar en la capacitat del lector per enfrontar-se a idees complexes.
L’objectiu no és rebaixar la filosofia.
És fer possible arribar-hi.
Filosofia en diàleg amb la ciència
Pienso, luego siento vol també dedicar un espai progressivament més important al diàleg entre filosofia i ciència.
La filosofia va néixer, entre altres coses, de l’intent de comprendre racionalment la naturalesa. Moltes disciplines que avui considerem ciències independents van formar part durant segles d’aquella investigació filosòfica.
El desenvolupament extraordinari de les ciències modernes ha transformat radicalment el nostre coneixement del món, però no ha eliminat les preguntes filosòfiques.
Al contrari, n’ha generat de noves.
Què és la vida? Què significa conèixer? Què és la intel·ligència? Pot existir cognició sense cervell? Com apareix la consciència? Quina relació existeix entre ment i organisme? Som radicalment diferents de la resta dels éssers vius o formem part d’una continuïtat evolutiva? Pot la ciència explicar completament l’experiència subjectiva?
Aquestes preguntes es troben en una frontera fascinant entre biologia, ciències cognitives, filosofia de la ment i metafísica.
Explorar aquesta frontera constitueix una altra de les vocacions de la web.
Filosofia per comprendre el present
La filosofia tampoc pot quedar reduïda al seu passat.
Vivim en societats transformades per la tecnologia, la intel·ligència artificial, les xarxes socials, la biotecnologia, les crisis ambientals, els moviments migratoris i les noves formes de producció i circulació de la informació.
Mai no havíem tingut accés a tanta informació i, paradoxalment, potser mai no havia estat tan necessari aprendre a distingir entre informació i coneixement.
Pensar filosòficament significa preguntar-se pels pressupòsits, les conseqüències i els límits d’aquestes transformacions.
Què significa ser lliure en societats capaces de predir i condicionar la nostra conducta? Què podem considerar veritat en un entorn saturat d’informació? Quines decisions hauríem de delegar a una intel·ligència artificial? Què significa ser responsable? Quina societat considerem justa? Quines obligacions tenim envers altres éssers humans, altres éssers vius i les generacions futures?
Els grans problemes filosòfics no han desaparegut.
Han adquirit formes noves.
Pensar amb altres
Filosofar no és simplement una activitat solitària.
Sòcrates filosofava dialogant.
Plató va convertir el diàleg en forma filosòfica.
I bona part de la història de la filosofia pot entendre’s com una immensa conversa que travessa els segles: Aristòtil discuteix amb Plató; els medievals dialoguen amb grecs i cristians; Descartes qüestiona la tradició escolàstica; Hume posa en qüestió algunes de les certeses racionalistes; Kant respon al repte de Hume; Nietzsche discuteix amb bona part de la tradició occidental.
Pensar significa també respondre a altres pensaments.
Aquesta web voldria contribuir modestament a mantenir oberta aquesta conversa.
No pretén oferir una doctrina que el lector hagi d’acceptar. Pretén proporcionar textos, arguments, interpretacions i preguntes que permetin continuar pensant.
Pensar per un mateix no significa pensar sol
Existeix una expressió molt repetida segons la qual la filosofia ensenya a «pensar per un mateix».
És certa, però necessita una precisió.
Pensar per un mateix no significa ignorar tot el que altres han pensat abans que nosaltres. Tampoc significa considerar que qualsevol opinió personal és filosòficament vàlida simplement perquè és nostra.
Pensar per un mateix significa ser capaç d’examinar les raons que sostenen allò que afirmem.
Significa poder canviar d’opinió quan trobem arguments millors.
Significa aprendre a conviure amb la incertesa quan no disposem d’una resposta definitiva.
I significa tenir la humilitat intel·lectual necessària per reconèixer que algunes de les preguntes que ens formulem avui han estat pensades durant segles per persones extraordinàriament intel·ligents.
Per això, paradoxalment, aprendre a pensar per nosaltres mateixos exigeix aprendre a pensar amb els altres.
Per què Pienso, luego siento?
El nom de la web és, evidentment, un diàleg amb una de les expressions més conegudes de la història de la filosofia: el cogito ergo sum de Descartes.
«Penso, per tant existeixo.»
Però l’ésser humà no és únicament un ésser que pensa: és, sobre tot, persona.
Abans de formular arguments, som éssers vius. Percebem, sentim, desitgem, recordem, patim, estimem, ens relacionem amb altres organismes i habitem un món que té significat per a nosaltres.
Pienso, luego siento vol expressar aquesta ampliació de la mirada.
No es tracta d’oposar raó i emoció ni pensament i sentiment. Es tracta de preguntar-nos per la seva relació i, més profundament encara, per la relació entre pensament, consciència i vida.
Potser comprendre què significa pensar exigeix comprendre primer què significa estar viu.
I potser comprendre la vida exigeix recuperar algunes de les preguntes que filosofia i ciència comparteixen.
Una invitació a filosofar
Aquesta web no pretén proporcionar respostes definitives a totes aquestes qüestions.
Seria una contradicció amb la mateixa naturalesa de la filosofia.
La seva aspiració és més modesta i, al mateix temps, més exigent: crear un espai on sigui possible formular bones preguntes i disposar d’instruments per intentar respondre-les racionalment.
Un espai per estudiar.
Un espai per llegir.
Un espai per ensenyar.
Un espai per discutir.
Un espai per dubtar.
I, sobretot, un espai per pensar.
Perquè la filosofia comença sovint quan allò que semblava evident deixa de ser-ho.
Quan algú pregunta:
Per què?
Com ho sabem?
Quines raons tenim per creure-ho?
Podria ser d’una altra manera?
Què significa realment això que acabem d’afirmar?
Mentre continuem fent-nos aquestes preguntes, la filosofia continuarà sent necessària.
I aquesta és, en última instància, la finalitat de Pienso, luego siento: contribuir a mantenir viva aquesta necessitat de preguntar, comprendre i pensar per nosaltres mateixos, però sempre en diàleg amb els altres.