7. PORTAFOLIS FILOSÒFIC
FILOSOFIA — 4t D’ESO
Curs: 4t d’ESO
Dedicació: 3 hores setmanals
Durada: curs complet
Caràcter: individual, progressiu i reflexiu
Pes proposat en l’avaluació: 15 %
1. CONCEPCIÓ DEL PORTAFOLIS
El portafolis filosòfic serà un instrument transversal que acompanyarà l’alumnat durant tot el curs.
No serà:
- una llibreta d’apunts;
- un dossier amb totes les activitats;
- una carpeta on acumular fotocòpies;
- un simple recull de treballs;
- un diari personal;
- un projecte decoratiu.
El portafolis serà una selecció intencionada d’evidències que permeti reconstruir el procés d’aprenentatge filosòfic de l’alumne.
La seva pregunta fonamental serà:
Com ha canviat la meva manera de pensar entre setembre i juny?
Per tant, el valor del portafolis no estarà principalment en la quantitat de documents acumulats, sinó en la capacitat de mostrar:
punt de partida → aprenentatge → dificultat → revisió → progrés → autonomia.
2. FINALITAT
El portafolis tindrà cinc grans finalitats.
1. Fer visible el progrés
Permetre comparar produccions inicials i finals.
2. Desenvolupar metacognició
Ajudar l’alumne a comprendre com aprèn filosofia.
3. Donar valor a la revisió
Mostrar que una primera resposta no ha de ser necessàriament definitiva.
4. Integrar els aprenentatges
Relacionar textos, conceptes, autors, problemes i argumentacions.
5. Construir autonomia
Fer que progressivament l’alumne sigui capaç de valorar la qualitat del seu propi pensament.
3. EL PORTAFOLIS COM A HISTÒRIA D’APRENENTATGE
El portafolis hauria de permetre observar una transformació.
Al començament del curs podem trobar:
«Jo crec que cadascú té la seva veritat.»
Més endavant:
«Que existeixin opinions diferents no significa necessàriament que totes siguin igualment vertaderes.»
I al final:
«Cal distingir entre pluralitat d’opinions i relativisme epistemològic. El desacord entre persones no demostra per si mateix que no existeixi una veritat independent de les seves creences.»
Aquesta transformació és precisament allò que interessa documentar.
4. PORTAFOLIS I DOSSIER D’ACTIVITATS
Cal distingir clarament els dos instruments.
Dossier d’activitats
Conté el treball ordinari:
- exercicis;
- preguntes;
- activitats;
- comentaris;
- esquemes.
Portafolis
Conté només una selecció d’evidències significatives.
Per tant:
Tot el portafolis forma part del treball del curs, però no tot el treball del curs forma part del portafolis.
Aquesta distinció evita convertir-lo en una carpeta de centenars de pàgines.
5. FORMAT
Es pot optar per:
Portafolis físic
Carpeta o dossier.
Portafolis digital
Document o espai digital estructurat.
Model híbrid
Produccions originals en paper i reflexions o selecció digital.
El format és secundari.
El criteri fonamental és que permeti:
- conservar evidències;
- ordenar-les;
- comparar-les;
- revisar-les;
- reflexionar-hi.
6. ESTRUCTURA GENERAL
El portafolis s’organitzarà en set seccions:
I. Qui soc com a pensador?
II. Aprenc a preguntar
III. Aprenc a llegir filosofia
IV. Aprenc a argumentar
V. Aprenc a dialogar i comparar
VI. Aprenc a escriure filosofia
VII. Qui soc ara com a pensador?
Aquesta estructura és deliberadament diferent de l’índex cronològic del curs.
El portafolis no organitza principalment temes, sinó capacitats filosòfiques.
7. SECCIÓ I — QUI SOC COM A PENSADOR?
Aquesta secció es realitzarà durant les primeres sessions.
No es tracta d’un examen.
És una fotografia inicial.
ACTIVITAT 1. LES MEVES CINC PREGUNTES FILOSÒFIQUES
L’alumne escriu cinc preguntes que considera importants.
Per exemple:
Existeix Déu?
Què passa quan morim?
Podem saber si alguna cosa és real?
Som realment lliures?
Què fa que una persona continuï sent la mateixa?
No cal corregir-les immediatament.
Es conservaran fins al final del curs.
8. ACTIVITAT 2. QUÈ ÉS PER A MI LA FILOSOFIA?
Resposta inicial:
Què creus que és la filosofia?
Extensió orientativa:
100–150 paraules.
No es qualificarà segons la correcció filosòfica.
Servirà com a evidència inicial.
9. ACTIVITAT 3. PRIMERA ARGUMENTACIÓ
Pregunta possible:
És millor saber una veritat dolorosa o viure feliç en una mentida?
Extensió:
150–200 paraules.
No s’explica encara formalment l’estructura argumentativa.
Es vol observar espontàniament:
- si hi ha tesi;
- si hi ha raons;
- si hi ha exemples;
- si hi ha objeccions;
- com estructura l’alumne el pensament.
Aquesta producció serà molt important al juny.
10. DIAGNOSI PERSONAL INICIAL
Després de les primeres activitats:
Em resulta fàcil…
Em costa…
Quan he de donar una raó…
Quan llegeixo un text difícil…
Quan algú no està d’acord amb mi…
Aquest curs voldria aprendre a…
Aquesta reflexió no ha de ser extensa.
11. SECCIÓ II — APRENC A PREGUNTAR
La filosofia comença aprenent a convertir qüestions generals en problemes filosòfics precisos.
Es conservaran algunes activitats que mostrin aquesta evolució.
Per exemple:
Pregunta inicial:
«Per què existeix el món?»
Reformulació:
«Per què existeix alguna cosa en comptes de no existir res?»
O:
«Per què la gent fa coses dolentes?»
pot convertir-se en:
«Una persona és moralment responsable d’una acció si no podia haver actuat d’una altra manera?»
12. EVIDÈNCIA: LA MEVA MILLOR PREGUNTA
Al final del primer trimestre l’alumne seleccionarà:
La millor pregunta filosòfica que he formulat fins ara.
Haurà d’explicar:
- quina és;
- per què és filosòfica;
- per què és difícil de respondre;
- quines possibles respostes existeixen.
13. SECCIÓ III — APRENC A LLEGIR FILOSOFIA
Aquesta secció mostrarà la progressió en lectura filosòfica.
S’hi incorporaran almenys tres textos treballats en moments diferents del curs.
14. PRIMERA EVIDÈNCIA TEXTUAL
Text del primer trimestre.
L’alumne conserva la seva primera anàlisi.
Ha de permetre observar si és capaç d’identificar:
- tema;
- problema;
- tesi;
- conceptes.
No cal que sigui perfecta.
Precisament interessa conservar-ne les dificultats.
15. SEGONA EVIDÈNCIA TEXTUAL
Text del segon trimestre.
S’hi afegeix:
- argument;
- estructura;
- relació amb l’autor.
L’alumne respon:
Què faig ara quan llegeixo filosofia que no feia al començament del curs?
16. TERCERA EVIDÈNCIA TEXTUAL
Text del tercer trimestre.
S’exigeix:
- problema;
- tesi;
- conceptes;
- argument;
- contextualització;
- possible objecció.
Aquesta evidència es compararà amb la primera.
17. TEXT DIFÍCIL
Una entrada especialment interessant serà:
El text que més m’ha costat del curs.
L’alumne incorporarà el text o la seva activitat i explicarà:
- què no entenia;
- quina paraula o idea era difícil;
- què va fer;
- què va acabar comprenent.
Aquesta entrada dona valor a la dificultat com a part de l’aprenentatge.
18. EL TEXT QUE MÉS M’HA FET PENSAR
No necessàriament serà el text que millor hagi entès.
L’alumne seleccionarà un fragment i respondrà:
Per què aquest text m’ha obligat a pensar?
L’objectiu no és expressar simplement si «li ha agradat».
Ha d’identificar una idea o problema filosòfic concret.
19. SECCIÓ IV — APRENC A ARGUMENTAR
Aquesta serà una de les seccions centrals.
Mostrarà la progressió:
opinió → tesi → raó → argument → objecció → contraargumentació.
20. PRIMER ARGUMENT
Es conservarà una de les primeres argumentacions.
L’alumne hi marcarà posteriorment:
T — tesi
R — raó
E — exemple
Si no existeix algun element, ho indicarà.
Això permet tornar sobre una producció antiga amb eines noves.
21. ARGUMENT REVISAT
L’alumne seleccionarà una argumentació que hagi rebut retroacció.
S’incorporaran:
Versió 1
Producció original.
Retroacció
Comentaris del professor.
Versió 2
Text reescrit.
Reflexió
Què he canviat i per què?
Aquesta estructura és especialment important.
22. LA MEVA MILLOR OBJECCIÓ
Al segon o tercer trimestre:
Selecciona la millor objecció que hagis formulat contra una teoria o argument.
Haurà d’indicar:
- quina teoria critica;
- què defensa la teoria;
- quina és l’objecció;
- per què constitueix una dificultat real.
Això evita confondre objecció amb simple desacord.
23. ARGUMENT QUE EM VA FER CANVIAR D’OPINIÓ
Entrada possible:
Hi ha alguna qüestió sobre la qual hagis canviat o matisat la teva opinió durant el curs?
Si és així:
- què pensaves?
- què penses ara?
- quin argument, text o autor hi va influir?
Si no ha canviat:
Quin és l’argument més fort que has trobat contra la teva pròpia posició?
Això evita premiar artificialment el canvi d’opinió.
24. FAL·LÀCIA PERSONAL
Després del bloc d’argumentació:
Busca una argumentació pròpia del curs que contingui una debilitat o fal·làcia.
L’alumne haurà de:
- identificar-la;
- explicar el problema;
- reconstruir millor l’argument.
Aquesta activitat converteix l’error en evidència d’aprenentatge.
25. SECCIÓ V — APRENC A DIALOGAR I COMPARAR
La filosofia no és només construcció individual.
Aquesta secció recollirà evidències de:
- diàleg;
- escolta;
- objecció;
- comparació entre perspectives.
26. DIÀLEG SOCRÀTIC
Després d’un diàleg seleccionat, l’alumne respon:
La meva posició inicial era…
L’argument més interessant d’un company va ser…
Una pregunta que em va obligar a pensar va ser…
Una idea que vaig haver de matisar…
Si repetíssim el diàleg, jo…
No cal que totes les respostes siguin llargues.
27. COMPARACIÓ D’AUTORS
S’incorporarà almenys una comparació filosòfica significativa.
Exemples:
Heràclit / Parmènides
Plató / Aristòtil
Descartes / Hume
Spinoza / Sartre
Kant / Mill
Hobbes / Rousseau
La comparació haurà d’anar més enllà de dues columnes independents.
Ha de respondre:
Davant de quin mateix problema donen respostes diferents?
28. MATRIU DE COMPARACIÓ
Es pot utilitzar:
| Autor A | Autor B | |
|---|---|---|
| Problema | ||
| Tesi | ||
| Conceptes | ||
| Argument | ||
| Coincidència | ||
| Diferència | ||
| Dificultat |
Al final:
Quina posició consideres més sòlida i per què?
29. SECCIÓ VI — APRENC A ESCRIURE FILOSOFIA
Aquesta secció permetrà observar el desenvolupament de l’escriptura filosòfica.
Contindrà:
- una argumentació inicial;
- una mini-dissertació;
- una dissertació final.
30. MINI-DISSERTACIÓ
La mini-dissertació del segon trimestre s’incorporarà amb:
Text original
Rúbrica o retroacció
Autoavaluació
L’alumne haurà d’identificar:
La millor part del meu text és…
La part més feble és…
Si el tornés a escriure canviaria…
31. DISSERTACIÓ FINAL
La dissertació del tercer trimestre serà una evidència central.
Ha de permetre observar:
- problema;
- tesi;
- conceptualització;
- argumentació;
- ús d’autors;
- objecció;
- contraargumentació;
- conclusió.
No s’avaluarà només com a producte final.
Es compararà amb la primera argumentació de setembre.
32. COMPARACIÓ SETEMBRE–JUNY
L’alumne tindrà davant:
TEXT A
Primera argumentació del curs.
TEXT B
Dissertació final.
Haurà d’identificar almenys cinc diferències.
Per exemple:
«Al setembre donava exemples però no sabia distingir-los dels arguments.»
«Ara formulo una tesi abans de començar.»
«Ara puc utilitzar un autor per justificar una idea.»
«Ara intento pensar una objecció.»
Aquesta activitat constitueix una de les evidències més valuoses del portafolis.
33. SECCIÓ VII — QUI SOC ARA COM A PENSADOR?
Al final del curs es recuperaran les activitats inicials.
Especialment:
Les meves cinc preguntes filosòfiques.
L’alumne tornarà a llegir-les.
34. REVISIÓ DE LES CINC PREGUNTES
Per cadascuna indicarà:
Encara em sembla important?
La formularia igual?
Quin autor del curs hi relacionaria?
Quina resposta provisional hi donaria ara?
No és necessari respondre definitivament la pregunta.
El valor està en mostrar que ara es pot pensar amb més instruments.
35. QUÈ ÉS ARA LA FILOSOFIA?
Es repeteix la pregunta inicial:
Què és per a mi la filosofia?
Extensió orientativa:
200–300 paraules.
Després es comparen les dues respostes.
36. AUTOR QUE MÉS M’HA FET PENSAR
L’alumne seleccionarà un autor.
No es preguntarà:
«Quin és el teu autor preferit?»
sinó:
Quin autor ha modificat més la teva manera de plantejar un problema?
Haurà d’explicar:
- autor;
- problema;
- tesi;
- idea concreta;
- influència sobre el seu pensament.
37. IDEA QUE REBUTJO
També és filosòficament important aprendre a rebutjar racionalment.
Entrada:
Selecciona una idea filosòfica del curs amb la qual no estiguis d’acord.
Caldrà:
- explicar-la correctament;
- formular la millor versió possible;
- argumentar per què es rebutja.
Principi:
Abans de criticar una teoria, cal demostrar que s’ha entès.
38. LA PREGUNTA QUE M’EMPORTO
Última pregunta del portafolis:
Quina pregunta filosòfica t’emportes d’aquest curs?
No ha de ser necessàriament una pregunta treballada.
Pot haver sorgit del curs.
L’alumne explicarà:
- per què és important;
- què la fa difícil;
- quines possibles respostes coneix;
- per què encara considera que val la pena pensar-la.
39. CARTA AL MEU JO DE SETEMBRE
Activitat final opcional però especialment útil.
Escriu una carta breu a la persona que eres el primer dia de Filosofia. Explica-li què hauria d’aprendre per pensar millor.
No es busca emotivitat.
Es busca metacognició.
Pot aparèixer:
«No confonguis tenir una opinió amb tenir un argument.»
«Aprèn a definir abans de discutir.»
«Intentar entendre una idea no significa estar-hi d’acord.»
«Busca objeccions contra allò que tu mateix penses.»
Aquestes frases poden revelar aprenentatges filosòfics profunds.
40. NOMBRE D’EVIDÈNCIES
El portafolis no hauria de convertir-se en una càrrega excessiva.
Proposem aproximadament un mínim de 15 evidències obligatòries durant tot el curs.
Una estructura equilibrada seria:
| Evidència | Moment |
|---|---|
| 1. Cinc preguntes filosòfiques | setembre |
| 2. Què és la filosofia? | setembre |
| 3. Primera argumentació | setembre |
| 4. Millor pregunta filosòfica | 1r trimestre |
| 5. Primer text comentat | 1r trimestre |
| 6. Argumentació revisada | 1r trimestre |
| 7. Segon text comentat | 2n trimestre |
| 8. Comparació d’autors | 2n trimestre |
| 9. Reflexió sobre un diàleg | 2n trimestre |
| 10. Mini-dissertació | 2n trimestre |
| 11. Millor objecció | 3r trimestre |
| 12. Text filosòfic final | 3r trimestre |
| 13. Dissertació final | 3r trimestre |
| 14. Comparació setembre-juny | juny |
| 15. Reflexió filosòfica final | juny |
Això és suficient per observar una trajectòria sense generar una segona assignatura dins de l’assignatura.
41. TEMPORITZACIÓ DEL PORTAFOLIS
.
Final de cada trimestre
Una sessió parcial de revisió.
Final de curs
Una sessió específica de síntesi.
D’aquesta manera el portafolis acompanya el curs sense dominar-lo.
42. RUTINA DE 10 MINUTS
Algunes entrades poden completar-se en deu minuts.
Al final d’una activitat significativa:
Què he après?
Què m’ha costat?
Quina idea conservaria?
No cal convertir totes les sessions en activitats metacognitives.
S’utilitzarà selectivament.
43. SELECCIÓ PERSONAL D’EVIDÈNCIES
A partir del segon trimestre, no totes les evidències haurien de ser imposades pel professor.
Es pot establir:
10 evidències obligatòries + 5 escollides per l’alumne.
Aquesta opció em sembla especialment adequada per a 4t d’ESO.
L’alumne haurà de justificar:
Per què he seleccionat aquesta evidència?
Això augmenta l’autonomia real.
44. QUÈ POT TRIAR L’ALUMNE?
Entre:
- un text;
- una argumentació;
- un esquema;
- una comparació;
- una objecció;
- una activitat;
- una reflexió;
- una pregunta;
- una dissertació;
- una producció revisada.
Però no serà suficient:
«L’he triat perquè em va agradar.»
Haurà d’explicar què demostra sobre el seu aprenentatge.
45. FITXA D’ENTRADA AL PORTAFOLIS
Cada evidència seleccionada pot portar una fitxa molt breu:
TÍTOL
DATA
PROBLEMA FILOSÒFIC
PER QUÈ LA SELECCIONO?
QUÈ DEMOSTRA?
QUÈ MILLORARIA?
No cal omplir una pàgina sencera.
Tres o quatre línies poden ser suficients.
46. EVIDÈNCIES AMB ERROR
El portafolis no ha de contenir només «els millors treballs».
Això el convertiria en aparador.
Ha d’incloure també:
- errors;
- dificultats;
- primeres versions;
- produccions millorades.
Una evidència imperfecta pot ser més valuosa que una activitat amb un 10 si permet mostrar aprenentatge.
47. PRINCIPI DE REVISIÓ
Una de les normes centrals serà:
No eliminem necessàriament l’error: el documentem i l’expliquem.
Per exemple:
Versió inicial
«Descartes diu que res existeix.»
Correcció
«Descartes no afirma que res no existeixi; utilitza el dubte com a procediment metodològic.»
La correcció mostra progrés conceptual.
48. PAPER DEL PROFESSOR
El professor:
- determina les evidències obligatòries;
- orienta la selecció;
- proporciona retroacció;
- ajuda a identificar progressos;
- revisa periòdicament el portafolis.
Però no ha de dirigir cada decisió.
La responsabilitat augmentarà progressivament.
49. REVISIÓ TRIMESTRAL
Al final de cada trimestre es realitzarà una revisió breu.
L’alumne respondrà:
Quina és la meva millor evidència?
Quina mostra millor una dificultat superada?
Què sé fer ara que no sabia fer?
Què necessito millorar el trimestre següent?
Aquestes quatre preguntes són suficients.
50. AVALUACIÓ DEL PORTAFOLIS
El portafolis representarà el 15 % de la qualificació, segons el sistema d’avaluació establert.
Però cal evitar valorar principalment:
- decoració;
- presentació gràfica;
- nombre de pàgines;
- quantitat de material.
S’avaluarà sobretot la qualitat de la selecció i de la reflexió sobre l’aprenentatge.
51. RÚBRICA DEL PORTAFOLIS
| Dimensió | Pes |
|---|---|
| Selecció i pertinència de les evidències | 20 % |
| Progressió filosòfica observable | 25 % |
| Capacitat de revisió i millora | 20 % |
| Reflexió metacognitiva | 20 % |
| Organització i autonomia | 15 % |
| TOTAL | 100 % |
52. NIVELL 4 — EXCEL·LENT
El portafolis:
- selecciona evidències molt significatives;
- mostra clarament la progressió;
- compara produccions;
- identifica errors;
- explica les revisions;
- utilitza vocabulari filosòfic;
- mostra autonomia;
- conté reflexions específiques i argumentades.
L’alumne és capaç d’explicar com ha canviat la seva manera de pensar.
53. NIVELL 3 — NOTABLE
El portafolis:
- conté les evidències necessàries;
- mostra progrés;
- incorpora revisions;
- presenta reflexions adequades;
- està ben organitzat.
La metacognició és correcta, encara que no sempre profunda.
54. NIVELL 2 — SUFICIENT
El portafolis:
- conté la major part de les evidències;
- permet observar alguns aprenentatges;
- presenta reflexions simples;
- mostra alguna revisió.
Predomina encara la descripció:
«He après Plató.»
més que la reflexió:
«He après a distingir opinió i coneixement utilitzant la distinció platònica entre doxa i episteme.»
55. NIVELL 1 — NO ASSOLIT
El portafolis:
- és incomplet;
- acumula documents sense selecció;
- no mostra revisió;
- presenta reflexions inexistents o purament formals;
- no permet reconstruir la progressió.
56. NO DUPLICAR QUALIFICACIONS
És important evitar una distorsió.
Si una dissertació ja ha estat qualificada dins del 25 % de comentaris, argumentacions i dissertacions, no es torna a qualificar el mateix producte dins del portafolis.
Al portafolis s’avaluarà una altra cosa:
la selecció, la revisió, la comparació i la reflexió sobre aquella dissertació.
Això evita comptar dues vegades la mateixa evidència.
57. PORTAFOLIS I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
El portafolis és especialment útil en grups heterogenis perquè permet observar progressos diferents.
Dos alumnes poden arribar a nivells finals diferents i, tanmateix, mostrar processos d’aprenentatge molt significatius.
No es renuncia als criteris comuns.
Però es fa visible la trajectòria individual.
58. PORTAFOLIS I BATXILLERAT
El portafolis té una funció preparatòria especialment interessant.
L’alumnat que arribi a Batxillerat haurà après a:
- conservar produccions;
- interpretar correccions;
- detectar errors;
- reescriure;
- comparar autors;
- revisar argumentacions;
- autoavaluar-se.
Això facilitarà posteriorment el treball amb comentaris de text, dissertacions i proves de Filosofia i Història de la Filosofia.
59. PRODUCTE FINAL: «EL MEU ITINERARI FILOSÒFIC»
En lloc de demanar un treball final independent, proposo que el mateix portafolis sigui el producte final del curs.
L’alumne seleccionarà cinc evidències especialment representatives:
1. D’on vaig partir
2. Un error important
3. Una idea que vaig comprendre
4. Una producció que vaig millorar
5. On he arribat
I redactarà una reflexió final de 400–500 paraules:
EL MEU ITINERARI FILOSÒFIC
Haurà de respondre:
Com pensava al començament?
Què he après a fer?
Quina dificultat he superat?
Quins autors o problemes han estat més importants?
En què argumento millor?
Què em costa encara?
Quina pregunta filosòfica continuo tenint?
60. PRESENTACIÓ ORAL FINAL
Si la temporització ho permet, no faria una exposició llarga de tots els portafolis.
Es pot realitzar una intervenció de 2–3 minuts per alumne:
«Una cosa que he après a fer aquest curs i una pregunta que encara tinc.»
Això permet tancar filosòficament el curs sense consumir moltes sessions.
61. LA PRIMERA I L’ÚLTIMA CLASSE
Hi ha una possibilitat didàctica especialment potent.
Primera sessió
El professor pregunta:
Què és filosofar?
Les respostes es conserven.
Una de les últimes sessions
Es torna a escriure exactament la mateixa pregunta:
Què és filosofar?
No es mostra encara la resposta inicial.
Després d’escriure la nova, l’alumne rep la primera.
La comparació es converteix en evidència directa de l’evolució.
62. INDICADORS DE PROGRÉS
Al llarg del curs el portafolis hauria de permetre observar aquesta evolució:
| Setembre | Juny |
|---|---|
| opinió | tesi |
| exemple | argument |
| desacord | objecció |
| resposta espontània | resposta conceptual |
| autor memoritzat | autor utilitzat |
| text difícil | text analitzat |
| «jo penso» | «defenso que… perquè…» |
| error eliminat | error comprès |
| resposta | pregunta millor formulada |
Aquesta taula resumeix el sentit del portafolis.
63. DECÀLEG DE L’ALUMNE
Al començament del portafolis pot aparèixer aquesta breu guia:
EL MEU PORTAFOLIS FILOSÒFIC
- No he de guardar-ho tot.
- He de seleccionar allò que mostra aprenentatge.
- Puc incloure treballs que contenen errors.
- He d’explicar què he après.
- He de conservar algunes primeres versions.
- He de revisar algunes produccions.
- He de comparar el que feia abans amb el que faig ara.
- No he de dir només «m’ha agradat».
- He d’explicar per què una evidència és important.
- Al final he de poder explicar com ha canviat la meva manera de pensar.
64. CÀRREGA DE TREBALL
Un criteri important és que el portafolis no generi una càrrega burocràtica desproporcionada ni per a l’alumnat ni per al professor.
Per això:
- aproximadament un mínim de 15 evidències durant tot el curs;
- moltes provenen d’activitats que ja s’han fet;
- només algunes exigeixen reescriptura;
- les reflexions habituals són breus;
- una revisió específica al final de cada trimestre;
- una reflexió més extensa només al final del curs.
D’aquesta manera el portafolis és viable amb tres hores setmanals.
65. PRINCIPI FINAL
El portafolis filosòfic no pretén demostrar simplement:
«He fet moltes coses.»
Ha de permetre afirmar:
«Ara penso d’una manera que al setembre encara no sabia pensar.»
La progressió que hauria de fer visible és:
preguntar
→ conceptualitzar
→ llegir
→ comprendre
→ argumentar
→ objectar
→ comparar
→ reescriure
→ revisar el propi pensament
→ pensar amb més autonomia.
D’aquesta manera, el portafolis deixa de ser una carpeta d’activitats i es converteix en una biografia intel·lectual del primer curs sistemàtic de filosofia de l’alumnat.
I aquesta és, al nostre parer, la funció que més sentit té a 4t d’ESO: que quan l’alumne arribi al final del curs pugui mirar dues produccions seves —una de setembre i una de juny— i veure materialment que ha après a filosofar millor.