5. AVALUACIÓ
FILOSOFIA — 4t D’ESO
Curs: 4t d’ESO
Dedicació: 3 hores setmanals
Temporalització: 99 sessions
Caràcter de l’avaluació: contínua, formativa, competencial, criterial i progressiva
1. PRINCIPIS GENERALS DE L’AVALUACIÓ
L’avaluació de Filosofia de 4t d’ESO ha de permetre determinar no només què sap l’alumnat, sinó sobretot què és capaç de fer filosòficament amb allò que sap.
Per això, l’avaluació combinarà dues dimensions inseparables:
coneixement filosòfic + competència filosòfica.
L’alumnat haurà de demostrar progressivament que és capaç de:
- comprendre problemes filosòfics;
- conèixer les principals respostes de la tradició;
- utilitzar vocabulari filosòfic amb precisió;
- comprendre textos filosòfics;
- identificar tesis i arguments;
- comparar autors i teories;
- construir arguments propis;
- formular objeccions;
- respondre objeccions;
- participar en diàlegs filosòfics;
- aplicar conceptes a problemes nous;
- elaborar judicis propis racionalment justificats;
- revisar i millorar el propi pensament.
L’avaluació, per tant, no es reduirà ni a la memorització de continguts ni a una valoració genèrica de la participació.
2. QUÈ SIGNIFICA AVALUAR FILOSOFIA?
Una dificultat específica de l’assignatura és distingir entre tres nivells:
Nivell 1. Opinió
«Jo crec que som lliures.»
Nivell 2. Opinió justificada
«Crec que som lliures perquè, malgrat els condicionaments, podem deliberar entre diferents possibilitats.»
Nivell 3. Posició filosòfica
«Defenso una concepció compatible de la llibertat perquè l’existència de condicionaments causals no implica necessàriament coacció. Aquesta posició permet, a més, respondre parcialment al determinisme de Spinoza sense haver d’acceptar una llibertat absoluta com la que sembla defensar Sartre.»
La progressió del curs ha de conduir l’alumnat gradualment del primer nivell cap al tercer.
No s’avaluarà quina opinió defensa l’alumne, sinó:
- si comprèn el problema;
- si defineix els conceptes;
- si aporta raons;
- si les raons són pertinents;
- si utilitza adequadament els autors;
- si considera objeccions;
- si arriba a una conclusió coherent.
3. CARÀCTER CONTINU DE L’AVALUACIÓ
L’avaluació serà contínua.
Això significa que la informació sobre l’aprenentatge es recollirà durant tot el curs mitjançant evidències diverses.
El progrés és especialment important en Filosofia.
Un alumne que al setembre té dificultats per identificar una tesi però al juny és capaç de construir una dissertació argumentada ha experimentat un progrés que l’avaluació ha de reflectir.
Per això, les evidències més recents i més complexes tindran un valor especialment significatiu per determinar el grau final d’assoliment.
4. AVALUACIÓ INICIAL
Durant les primeres sessions es realitzarà una avaluació diagnòstica no qualificadora.
Es recolliran evidències sobre:
- comprensió lectora;
- expressió escrita;
- capacitat argumentativa;
- vocabulari;
- identificació d’idees;
- capacitat de formular preguntes;
- coneixements filosòfics previs.
La producció:
«Les meves cinc preguntes filosòfiques»
formarà part d’aquesta diagnosi inicial i serà recuperada al final del curs.
No es tracta de determinar què «sap de filosofia» l’alumnat abans de començar, sinó d’establir el punt de partida.
5. AVALUACIÓ FORMATIVA
Una part important de l’avaluació tindrà una funció formativa.
El professor proporcionarà informació sobre:
què està ben fet + què cal millorar + com es pot millorar.
Per exemple, davant una argumentació:
«La tesi és clara, però les dues raons que presentes són exemples de la mateixa idea. Necessites un segon argument independent.»
Aquest tipus de retorn és més útil que una simple puntuació numèrica.
6. AVALUACIÓ FORMADORA
L’alumnat participarà progressivament en la regulació del propi aprenentatge.
Haurà d’aprendre a preguntar-se:
- He contestat la pregunta?
- He definit els conceptes?
- La meva tesi és clara?
- He donat raons?
- Les raons justifiquen la conclusió?
- He utilitzat correctament l’autor?
- He considerat alguna objecció?
- La conclusió respon al problema?
Aquestes preguntes es convertiran progressivament en hàbits de revisió.
7. REFERENTS DE L’AVALUACIÓ
La qualificació no es construirà a partir d’una acumulació arbitrària de punts per activitats.
Els referents seran:
- les competències específiques de la matèria;
- els criteris d’avaluació curriculars;
- els sabers treballats;
- les evidències produïdes per l’alumnat.
Cada instrument permetrà observar determinats aspectes d’aquest desenvolupament.
8. GRANS DIMENSIONS AVALUABLES
A efectes didàctics, les evidències s’organitzaran en cinc grans dimensions.
A. Coneixement i conceptualització filosòfica
L’alumne:
- coneix problemes;
- identifica autors;
- comprèn teories;
- defineix conceptes;
- estableix relacions.
B. Comprensió i anàlisi de textos
L’alumne:
- identifica problema;
- identifica tesi;
- interpreta conceptes;
- reconstrueix arguments;
- contextualitza;
- relaciona textos.
C. Argumentació filosòfica
L’alumne:
- formula tesis;
- aporta raons;
- construeix arguments;
- evita fal·làcies;
- formula objeccions;
- contraargumenta.
D. Diàleg, comparació i aplicació
L’alumne:
- escolta;
- pregunta;
- compara;
- aplica teories;
- discuteix racionalment;
- revisa posicions.
E. Reflexió, escriptura i autonomia
L’alumne:
- escriu amb coherència;
- desenvolupa una posició pròpia;
- revisa errors;
- integra aprenentatges;
- mostra progressió.
9. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
No hi haurà un únic instrument.
S’utilitzaran:
- proves escrites;
- comentaris de text;
- argumentacions breus;
- mini-dissertacions;
- dissertacions;
- activitats de comparació;
- exercicis de lògica i fal·làcies;
- diàlegs socràtics;
- debats estructurats;
- activitats d’aplicació;
- produccions del dossier;
- portafolis;
- autoavaluacions;
- reescriptures;
- observació sistemàtica.
Cada instrument avalua aspectes diferents.
10. PROVES ESCRITES
Les proves escrites tindran un pes important perquè permeten comprovar de manera individual i en condicions comunes:
- comprensió;
- coneixement;
- conceptualització;
- relació;
- argumentació.
No seran exàmens exclusivament memorístics.
Una prova pot incloure:
A. Conceptes
Definir i contextualitzar.
B. Comprensió
Explicar una teoria o problema.
C. Text
Identificar problema, tesi, conceptes i argument.
D. Comparació
Relacionar dos autors.
E. Argumentació
Respondre una pregunta nova utilitzant allò après.
11. EVOLUCIÓ DE LES PROVES
Les proves augmentaran de complexitat.
Primer trimestre
Predomini de:
- definició;
- comprensió;
- identificació;
- explicació.
Segon trimestre
S’incorporen:
- reconstrucció argumentativa;
- comparació;
- aplicació.
Tercer trimestre
Augmenten:
- objecció;
- valoració;
- argumentació pròpia;
- síntesi entre autors.
Això evita exigir al setembre les mateixes habilitats que es pretén haver desenvolupat al juny.
12. COMENTARI DE TEXT
El comentari de text serà un instrument central i, alhora, una preparació progressiva per al Batxillerat.
S’avaluarà:
- identificació del problema;
- identificació de la tesi;
- explicació dels conceptes;
- reconstrucció de l’argument;
- relació amb l’autor;
- comparació quan correspongui;
- claredat expositiva.
No es valorarà positivament la simple reproducció memorística de la teoria de l’autor si no serveix per explicar el fragment.
13. ARGUMENTACIÓ BREU
Durant tot el curs es realitzaran produccions argumentatives curtes.
La progressió serà:
Inici
Tesi + raó.
Després
Tesi + dues raons + exemple.
Més endavant
Tesi + arguments + objecció.
Final
Tesi + arguments + objecció + contraargumentació.
Aquestes activitats permetran observar el desenvolupament real de la competència argumentativa.
14. MINI-DISSERTACIÓ
Al segon trimestre s’introdueix la mini-dissertació.
Extensió orientativa:
300–400 paraules.
S’avaluarà:
- comprensió del problema;
- tesi;
- estructura;
- arguments;
- ús d’autors;
- objecció;
- conclusió;
- expressió.
15. DISSERTACIÓ FILOSÒFICA
Al tercer trimestre l’alumnat elaborarà dissertacions de major autonomia.
Extensió orientativa:
400–600 paraules.
L’estructura esperada serà:
problema → conceptualització → tesi → arguments → autors → objecció → contraargumentació → conclusió.
No es demanarà una sofisticació pròpia de Batxillerat, però sí una estructura filosòfica recognoscible.
16. DIÀLEG SOCRÀTIC
La participació oral no es valorarà simplement segons «parla molt/parla poc».
En un diàleg socràtic s’observarà si l’alumne:
- escolta;
- pregunta;
- defineix;
- justifica;
- respon;
- formula objeccions;
- construeix sobre les intervencions dels altres;
- modifica racionalment una posició.
Un alumne que parla poc però formula una pregunta filosòficament molt pertinent pot mostrar un nivell elevat.
17. DEBAT ESTRUCTURAT
En els debats s’avaluarà:
- preparació;
- coneixement de la posició;
- qualitat dels arguments;
- pertinència de les objeccions;
- capacitat de resposta;
- respecte de les normes dialògiques.
No s’avaluarà qui «guanya» el debat.
18. ACTIVITATS DEL DOSSIER
Les activitats quotidianes proporcionen evidències importants.
Tanmateix, no totes les activitats han de ser qualificades.
Moltes tenen funció d’aprenentatge.
Això és essencial.
Si cada activitat es converteix immediatament en una nota, l’alumnat pot evitar arriscar-se, equivocar-se o formular hipòtesis.
Hi haurà, per tant:
activitats per aprendre
i
activitats seleccionades per evidenciar aprenentatge.
19. PORTAFOLIS
El portafolis tindrà una funció específica dins l’avaluació.
No serà una carpeta on acumular tots els exercicis.
Recollirà una selecció d’evidències significatives.
Per exemple:
- cinc preguntes inicials;
- primer diàleg;
- primer comentari;
- argumentació revisada;
- prova corregida;
- mini-dissertació;
- dissertació;
- reflexió final.
L’element essencial serà mostrar progressió.
20. PROPOSTA DE PONDERACIÓ DE LA QUALIFICACIÓ
Per mantenir alhora rigor acadèmic, diversitat d’evidències i continuïtat amb Batxillerat, es proposa:
| Àmbit | Pes |
|---|---|
| Proves escrites individuals | 45 % |
| Comentaris, argumentacions i dissertacions | 25 % |
| Activitats filosòfiques seleccionades, diàlegs, debats i aplicacions | 15 % |
| Portafolis, revisió i metacognició | 15 % |
| TOTAL | 100 % |
Aquesta distribució evita dos extrems:
- convertir Filosofia en una assignatura basada gairebé exclusivament en exàmens;
- convertir-la en una acumulació d’activitats on el domini conceptual individual quedi diluït.
21. QUÈ NO ES QUALIFICARÀ COM A CATEGORIA INDEPENDENT
No es proposa una categoria separada de:
«actitud = X %».
Aspectes com:
- respecte;
- escolta;
- responsabilitat;
- participació;
s’avaluaran quan formin part d’una competència o activitat concreta.
Per exemple, escoltar i respondre arguments és part del diàleg filosòfic.
No s’hauria de convertir la nota acadèmica en una qualificació genèrica del comportament.
22. PROPOSTA PER TRIMESTRES
PRIMER TRIMESTRE
Es valorarà especialment:
- comprensió;
- conceptes;
- lectura;
- identificació de tesis;
- argumentació elemental.
Possible distribució interna:
Prova escrita: 45 %
Textos i argumentacions: 25 %
Activitats i diàleg: 15 %
Portafolis: 15 %
SEGON TRIMESTRE
Augmenta l’exigència argumentativa.
Es valorarà especialment:
- lògica;
- fal·làcies;
- comparació;
- comentari;
- mini-dissertació.
Es manté la mateixa arquitectura percentual per donar estabilitat al sistema.
TERCER TRIMESTRE
Es valorarà especialment:
- autonomia;
- síntesi;
- dissertació;
- objecció;
- contraargumentació;
- aplicació.
La ponderació es manté, però les tasques són més complexes.
23. RÚBRICA GENERAL DE PRODUCCIÓ FILOSÒFICA
Es pot utilitzar transversalment per argumentacions, comentaris i dissertacions, adaptant-ne els indicadors.
NIVELL 4 — ASSOLIMENT EXCEL·LENT
L’alumne:
- comprèn amb precisió el problema;
- formula una tesi clara;
- utilitza correctament els conceptes;
- construeix arguments pertinents i consistents;
- relaciona adequadament autors;
- formula objeccions significatives;
- respon racionalment;
- estructura el text amb coherència;
- mostra autonomia filosòfica.
NIVELL 3 — ASSOLIMENT NOTABLE
L’alumne:
- comprèn el problema;
- presenta una tesi identificable;
- utilitza correctament la majoria dels conceptes;
- argumenta de manera suficient;
- utilitza els autors de manera pertinent;
- pot formular alguna objecció;
- presenta una estructura clara.
Hi pot haver imprecisions, però no afecten substancialment la comprensió.
NIVELL 2 — ASSOLIMENT SUFICIENT
L’alumne:
- identifica parcialment el problema;
- presenta una posició;
- coneix els conceptes bàsics;
- aporta alguna justificació;
- mostra comprensió elemental dels autors;
- manté una estructura mínima.
L’argumentació pot ser simple i les relacions poc desenvolupades.
NIVELL 1 — NO ASSOLIT
L’alumne:
- no identifica adequadament el problema;
- confon conceptes fonamentals;
- reprodueix informació sense comprendre-la;
- presenta opinions sense justificació;
- atribueix tesis incorrectes als autors;
- no construeix una resposta coherent.
24. RÚBRICA DEL COMENTARI DE TEXT
| Indicador | 4 | 3 | 2 | 1 |
|---|---|---|---|---|
| Problema | Precís | Correcte | Parcial | No identificat |
| Tesi | Precisa | Correcta | Aproximada | Incorrecta |
| Conceptes | Precisos i relacionats | Correctes | Bàsics | Confusos |
| Argument | Reconstruït | Identificat | Parcial | No identificat |
| Autor/context | Integrat | Correcte | Elemental | Incorrecte |
| Expressió | Clara i rigorosa | Clara | Comprensible | Deficient |
25. RÚBRICA DE DISSERTACIÓ
| Dimensió | Pes orientatiu |
|---|---|
| Comprensió i delimitació del problema | 15 % |
| Conceptualització | 15 % |
| Tesi | 10 % |
| Argumentació | 25 % |
| Ús filosòfic d’autors | 15 % |
| Objecció i contraargumentació | 10 % |
| Estructura, coherència i expressió | 10 % |
Total: 100 %.
Aquesta rúbrica pot simplificar-se en la primera mini-dissertació i aplicar-se plenament al final del curs.
26. RÚBRICA DEL DIÀLEG FILOSÒFIC
Es valoraran quatre dimensions:
Comprensió
Intervé sobre el problema real.
Argumentació
Aporta raons.
Interacció
Escolta i respon a arguments previs.
Revisió
És capaç de matisar o modificar la pròpia posició.
La quantitat d’intervencions no serà un criteri suficient.
27. CODIS DE CORRECCIÓ
Per agilitzar la correcció poden utilitzar-se codis estables:
P — problema mal identificat
T — tesi poc clara
C — concepte imprecís
A — falta argument
J — falta justificació
E — falta exemple
O — falta objecció
CA — falta contraargumentació
R — relació incorrecta entre autors
EXP — expressió poc clara
L’alumnat aprendrà progressivament el significat dels codis.
28. REESCRIPTURA
Algunes produccions importants podran ser reescrites després de la retroacció.
La reescriptura no consistirà a copiar la correcció.
L’alumne haurà de demostrar que comprèn:
- quin era l’error;
- per què era un error;
- com l’ha resolt.
La versió inicial i la revisada poden incorporar-se al portafolis.
29. RECUPERACIÓ
La recuperació formarà part del procés d’aprenentatge.
No es limitarà necessàriament a repetir exactament el mateix examen.
Podrà combinar:
- nova prova;
- comentari;
- argumentació;
- reescriptura;
- tasca específica sobre criteris no assolits.
La recuperació haurà de permetre demostrar que els aprenentatges pendents han estat assolits posteriorment.
30. RECUPERACIÓ DURANT EL CURS
Quan es detectin dificultats importants, es proposaran activitats específiques.
Per exemple:
Dificultat conceptual
Glossari + exercicis d’aplicació.
Dificultat textual
Text breu guiat.
Dificultat argumentativa
Reconstrucció d’arguments.
Dificultat d’escriptura
Resposta model + reescriptura.
Això permet intervenir abans de l’avaluació final.
31. QUALIFICACIÓ TRIMESTRAL
La qualificació trimestral expressarà el grau d’assoliment observat durant aquell període.
La nota numèrica no substituirà la interpretació de les evidències.
Quan existeixi discrepància entre diferents evidències, es considerarà especialment:
- la complexitat de la tasca;
- el grau d’autonomia;
- la consistència dels resultats;
- la progressió.
32. EXPRESSIÓ LINGÜÍSTICA
La Filosofia requereix expressió precisa.
Per això es valoraran:
- claredat;
- coherència;
- ús del vocabulari;
- estructura.
Tanmateix, cal distingir entre:
competència filosòfica i correcció lingüística formal.
Els errors lingüístics no haurien d’ocultar una comprensió filosòfica real, especialment quan existeixen necessitats lingüístiques específiques.
Aquesta distinció serà especialment important en l’atenció a la diversitat.
33. MEMORITZACIÓ I COMPRENSIÓ
La memorització no queda exclosa.
L’alumnat necessita recordar:
- conceptes;
- autors;
- teories;
- distincions.
Però memoritzar serà una condició, no l’objectiu final.
La progressió serà:
recordar → comprendre → aplicar → analitzar → argumentar → avaluar.
34. COHERÈNCIA AMB BATXILLERAT
L’avaluació de 4t d’ESO començarà a familiaritzar l’alumnat amb operacions que posteriorment seran essencials:
- llegir textos;
- identificar tesis;
- explicar conceptes;
- relacionar autors;
- argumentar.
Però no s’aplicaran mecànicament les exigències de 1r o 2n de Batxillerat.
4t d’ESO constitueix un pont.
L’exigència augmentarà durant el curs perquè l’alumnat que continuï Filosofia arribi al Batxillerat amb una base sòlida.
35. QUÈ HAURIA DE SABER FER UN ALUMNE EN ACABAR EL CURS?
En finalitzar Filosofia de 4t d’ESO, un alumne amb assoliment satisfactori hauria de poder:
- reconèixer una pregunta filosòfica;
- formular problemes filosòfics;
- definir els principals conceptes treballats;
- explicar les tesis bàsiques dels autors estudiats;
- llegir un fragment filosòfic de dificultat adequada;
- identificar-ne problema i tesi;
- reconstruir-ne els arguments bàsics;
- comparar dues posicions;
- formular una tesi pròpia;
- justificar-la amb arguments;
- distingir arguments de fal·làcies;
- formular una objecció;
- intentar respondre-la;
- participar en un diàleg racional;
- aplicar una teoria filosòfica a un problema contemporani;
- escriure una dissertació breu estructurada;
- revisar críticament una resposta pròpia.
36. CRITERI FINAL D’AVALUACIÓ
La pregunta última no serà:
Quants autors recorda?
ni tampoc:
Quantes activitats ha entregat?
La pregunta serà:
Fins a quin punt ha après a comprendre, utilitzar i discutir racionalment les idees filosòfiques treballades?
Un bon resultat final en Filosofia de 4t d’ESO hauria de mostrar que l’alumne ha recorregut aquesta progressió:
opinió espontània
→ pregunta filosòfica
→ concepte
→ tesi
→ argument
→ comparació
→ objecció
→ contraargumentació
→ judici propi justificat.
Aquesta progressió constitueix el nucli del sistema d’avaluació i, alhora, prepara de manera natural l’alumnat per a la major exigència conceptual, textual i argumentativa de la Filosofia i la Història de la Filosofia de Batxillerat.