TEMPORITZACIÓ DE SESSIONS

Educació en Valors Cívics i Ètics — 3r ESO

Projecte Filosofia 11–18

Temporalització anual: 33 sessions efectives
Dedicació: 1 hora setmanal
Distribució: 11 sessions per trimestre

Aquesta temporització està construïda perquè cada sessió sigui realment executable en 55–60 minuts i perquè hi hagi una progressió argumentativa clara durant tot el curs.

La seqüència general serà:

1r trimestre: comprendre i objectar
2n trimestre: comparar i prendre posició
3r trimestre: contraargumentar, respondre i matisar

PRIMER TRIMESTRE

SOM REALMENT LLIURES?

Llibertat, determinisme i responsabilitat

SESSIÓ 1 — Què significa ser lliure?

Pregunta filosòfica

Soc lliure quan puc fer el que vull?

Conceptes: llibertat, elecció, autonomia, coacció.

Activitat inicial: plantejar tres situacions:

A. Algú m’obliga físicament a fer alguna cosa.
B. Faig exactament allò que desitjo.
C. Decideixo no fer allò que desitjo perquè considero que no ho he de fer.

Pregunta:

En quin dels tres casos som més lliures?

Treball filosòfic: distingir inicialment:

llibertat d’acció / llibertat d’elecció / autonomia.

Producció final:

Defineix provisionalment què significa per a tu «ser lliure» i justifica la definició.

Progressió argumentativa: TESI → RAÓ.

Competències: CE1, CCL, CPSAA.

SESSIÓ 2 — Fer el que vull significa ser lliure?

Problema:

Si no puc controlar els meus desigs, soc lliure quan els segueixo?

Conceptes: desig, impuls, voluntat, autocontrol.

Experiment mental: una persona vol deixar de fer alguna cosa, però cada vegada que en té l’oportunitat torna a fer-la.

Fa el que vol?
És lliure?

Text filosòfic: Epictet o fragment breu introductori sobre domini d’un mateix.

Activitat: distingir:

tenir un desig ≠ decidir seguir-lo.

Producció:

«Fer sempre el que vull no significa necessàriament ser lliure perquè…»

Progressió: TESI → ARGUMENT → EXEMPLE.

Competències: CE1, CCL.

SESSIÓ 3 — Aristòtil: accions voluntàries i involuntàries

Pregunta:

Quan podem dir que una persona és responsable del que ha fet?

Autor: Aristòtil.

Text: Ètica a Nicòmac, llibre III.

Conceptes: voluntari, involuntari, coacció, ignorància, responsabilitat.

Casos:

Algú actua amenaçat.

Algú provoca un dany sense saber una informació essencial.

Algú coneix les conseqüències i decideix actuar.

Activitat: classificar els casos i justificar-ne la classificació.

Producció:

Explica quina relació hi ha entre actuar voluntàriament i ser responsable.

Progressió: CONCEPTE → RELACIÓ → ARGUMENT.

Competències: CE1, CCL, CC.

SESSIÓ 4 — Per què fem el que fem?

Pregunta:

Explicar per què algú ha actuat és el mateix que justificar la seva acció?

Conceptes: causa, motiu, raó, justificació.

Exemple:

«El va insultar perquè estava enfadat.»

Això explica l’acció.

Però:

¿la justifica?

Activitat central: classificació d’enunciats:

causa / motiu / justificació.

Producció:

Explica amb un exemple la diferència entre explicar una acció i justificar-la.

Aquesta distinció serà important durant tot el projecte.

Progressió: CONCEPTUALITZACIÓ → DISTINCIÓ → EXEMPLE.

SESSIÓ 5 — Tot té una causa?

Problema:

Si tot el que passa té causes, les nostres decisions també en tenen?

Concepte central: determinisme.

Introducció molt elemental a:

estat anterior + causes → estat posterior.

Aplicació:

cos;
cervell;
educació;
caràcter;
experiències;
circumstàncies.

Experiment mental:

Si coneguéssim absolutament totes les causes que influeixen en una persona, podríem predir què decidirà?

Producció:

Si totes les decisions tenen causes, significa necessàriament que no som lliures?

Encara no cal resoldre la qüestió.

Progressió: PROBLEMA → TESI PROVISIONAL → ARGUMENT.

SESSIÓ 6 — Spinoza: creiem que som lliures perquè ignorem les causes

Autor: Baruch Spinoza.

Text: Ètica / carta 58, segons el fragment seleccionat al dossier.

Problema:

Podem sentir-nos lliures sense ser-ho realment?

Conceptes: causa, determinació, consciència.

Imatge clàssica:

una pedra que fos conscient del seu moviment podria creure que es mou lliurement.

Comprensió:

Per què creuria la pedra que és lliure?
Què vol mostrar Spinoza amb l’exemple?
Com s’aplica als éssers humans?

Producció:

Reconstrueix l’argument de Spinoza.

Progressió:

TESI → ARGUMENT DE L’AUTOR → EXPLICACIÓ PRÒPIA.

SESSIÓ 7 — Hume: podem ser lliures encara que les nostres accions tinguin causes?

Problema:

Llibertat i causalitat són incompatibles?

Autor: David Hume.

Conceptes: llibertat, necessitat, causa, coacció.

Introducció accessible al compatibilisme.

Una persona pot tenir motius i causes per actuar i continuar sent lliure si:

pot actuar segons la seva voluntat sense una coacció externa que li ho impedeixi.

Activitat:

Comparació:

Spinoza ↔ Hume.

Producció:

Explica una diferència entre les dues posicions.

Progressió:

TEORIA A ↔ TEORIA B.

Primera comparació teòrica clara de 3r.

SESSIÓ 8 — Epictet: què depèn de nosaltres?

Pregunta:

Podem ser lliures en situacions que no podem controlar?

Autor: Epictet.

Text: Enquiridió, §1.

Conceptes: control, judici, voluntat, circumstància.

Distinció:

coses que depenen de nosaltres / coses que no depenen de nosaltres.

Activitat: aplicar la distinció a diversos casos.

Problema filosòfic posterior:

Si acceptem Epictet, la llibertat és principalment exterior o interior?

Producció: tesi + argument + aplicació.

SESSIÓ 9 — Sartre: estem condemnats a ser lliures

Pregunta:

Podem evitar escollir?

Autor: Jean-Paul Sartre.

Conceptes: elecció, responsabilitat, excusa, llibertat.

Idea central adaptada al nivell:

fins i tot no decidir és una manera de decidir.

Contrast:

Spinoza ↔ Sartre

Determinació / llibertat radical.

Activitat:

Quin dels dos plantejaments explica millor la nostra experiència?

Producció:

Defensa una de les dues posicions i formula una objecció contra ella.

Progressió: TESI → ARGUMENT → OBJECCIÓ.

SESSIÓ 10 — Som responsables del nostre caràcter?

Problema:

No hem escollit moltes de les coses que ens han convertit en qui som. Som responsables, doncs, del nostre caràcter?

Conceptes: caràcter, hàbit, educació, responsabilitat.

Recuperació d’Aristòtil.

Cas:

Una persona desenvolupa progressivament un determinat caràcter mitjançant moltes petites decisions.

Debat filosòfic estructurat.

Producció:

Som responsables només de les nostres accions o també, en part, de la persona en què ens convertim?

Progressió: TESI → ARGUMENT → CONTRAARGUMENT → RESPOSTA inicial.

SESSIÓ 11 — SÍNTESI

Som realment lliures?

Primera gran producció filosòfica.

L’alumnat disposa de:

Aristòtil + Spinoza + Hume + Epictet + Sartre.

Pregunta:

Som realment lliures i, si no ho som completament, podem continuar sent responsables de les nostres accions?

Estructura orientativa:

Defineix el problema.
Formula una tesi.
Defensa-la.
Utilitza almenys una posició filosòfica treballada.
Formula una objecció.
Respon-la.
Conclou.

Durada: pràcticament tota la sessió.

Aquesta serà la primera producció especialment adequada per a KRÍNEIN 3.

SEGON TRIMESTRE

PER QUÈ HEM D’OBEIR?

Estat, poder, llibertat i justícia

SESSIÓ 12 — Per què vivim en societat?

Pregunta:

Podríem viure completament sols?

Conceptes: individu, societat, cooperació, conflicte.

Experiment mental:

Imagina una comunitat sense govern ni lleis.

Què podria passar?

L’alumnat formula hipòtesis.

No introduïm encara Hobbes.

Producció:

Necessitem normes per conviure? Per què?

Progressió: PROBLEMA → HIPÒTESI → ARGUMENT.

SESSIÓ 13 — Què passaria sense lleis?

Concepte: estat de naturalesa.

Presentació de la pregunta contractualista:

Com serien els humans sense Estat?

Possibles hipòtesis:

cooperació / conflicte / combinació.

Activitat: construir un petit experiment mental.

Producció:

Formula dues prediccions sobre una societat sense lleis i justifica-les.

Preparació per a Hobbes, Locke i Rousseau.

SESSIÓ 14 — Hobbes: seguretat a canvi d’obediència

Autor: Thomas Hobbes.

Text: Leviathan, cap. XIII.

Conceptes: estat de naturalesa, conflicte, por, seguretat, sobirà.

Reconstrucció:

igualtat aproximada
↓
competència
↓
inseguretat
↓
conflicte
↓
necessitat d’un poder comú.

Producció:

Reconstrueix l’argument de Hobbes.

Progressió: PREMISSES → CONCLUSIÓ.

SESSIÓ 15 — Locke: tenim drets abans que existeixi l’Estat

Autor: John Locke.

Text: Segon tractat sobre el govern civil.

Conceptes: drets naturals, vida, llibertat, propietat, govern limitat.

Comparació inicial:

Hobbes:

necessitem sobretot seguretat.

Locke:

necessitem protegir drets que ja tenim.

Producció:

Explica la diferència entre Hobbes i Locke sobre la funció de l’Estat.

Progressió: COMPARACIÓ DE TEORIES.

SESSIÓ 16 — Per què acceptem un govern?

Problema: legitimitat.

Conceptes: poder, autoritat, consentiment, legitimitat.

Distinció fonamental:

tenir poder ≠ tenir dret a exercir-lo.

Exemple:

Un lladre armat pot obligar-me.

Té poder sobre mi? Sí.
Té autoritat legítima? No necessàriament.

Producció:

Explica la diferència entre poder i autoritat legítima.

SESSIÓ 17 — Rousseau: podem obeir i continuar sent lliures?

Autor: Jean-Jacques Rousseau.

Text: El contracte social, llibre I.

Problema:

Com pot una persona continuar sent lliure dins d’una societat amb lleis?

Conceptes: contracte social, ciutadania, voluntat general, llibertat política.

Comparació:

Hobbes ↔ Locke ↔ Rousseau.

Producció:

Quina diferència hi ha entre obeir simplement un poder i obeir una llei que considerem legítima?

SESSIÓ 18 — Pot la majoria ser injusta?

Problema:

Si el 90% vota una injustícia contra el 10%, la decisió esdevé justa?

Conceptes: democràcia, majoria, minoria, drets.

Experiment mental: una majoria democràtica decideix prohibir una pràctica inofensiva d’una minoria.

Producció:

Hi ha coses que una majoria no hauria de poder decidir?

Progressió: TESI → ARGUMENT → CONTRAEXEMPLE.

SESSIÓ 19 — Mill: on acaba la meva llibertat?

Autor: John Stuart Mill.

Text: Sobre la llibertat, cap. I.

Concepte: principi del dany.

Idea:

la societat només pot limitar legítimament la llibertat individual per evitar danys als altres.

Aplicacions: casos gradualment més difícils.

Producció:

Aplica el principi del dany a un cas i assenyala una possible dificultat.

Progressió: TEORIA → APLICACIÓ → OBJECCIÓ.

SESSIÓ 20 — Rawls: quines regles acceptaríem si no sabéssim qui serem?

Autor: John Rawls.

Conceptes: imparcialitat, justícia, posició original, vel d’ignorància.

Experiment mental:

Has de dissenyar les regles d’una societat però no saps quina posició ocuparàs en ella.

Activitat: grups petits elaboren tres regles.

Després revelem:

riquesa;
capacitats;
origen;
situació social.

Producció:

Explica per què el vel d’ignorància pretén fer més imparcial una decisió.

SESSIÓ 21 — Cal obeir una llei injusta?

Problema: legalitat / legitimitat.

Autor complementari: Thoreau.

Conceptes: llei, justícia, obediència, desobediència civil.

Cas filosòfic:

Una llei ha estat aprovada correctament però discrimina una minoria.

Pregunta:

Tenim obligació moral d’obeir-la?

Producció:

TESI → ARGUMENT → CONTRAARGUMENT → RESPOSTA.

SESSIÓ 22 — SÍNTESI

Per què hem d’obeir l’Estat?

Segona gran producció.

Pregunta:

Quina teoria explica millor per què hem d’obeir l’Estat i quins límits hauria de tenir aquesta obediència?

L’alumnat ha d’utilitzar almenys dues posicions entre:

Hobbes / Locke / Rousseau / Mill / Rawls.

Estructura:

problema;
teoria A;
teoria B;
comparació;
posició pròpia;
contraargument;
resposta;
conclusió.

Aquí ja podem exigir clarament:

TEORIA A ↔ TEORIA B → VALORACIÓ ARGUMENTADA.

Segon punt fort per a KRÍNEIN 3.

TERCER TRIMESTRE

COM HEM D’ACTUAR?

Virtut, deure, conseqüències i responsabilitat

SESSIÓ 23 — Què significa viure bé?

Autor: Aristòtil.

Text: Ètica a Nicòmac, llibre I.

Conceptes: felicitat (eudaimonia), virtut, vida bona.

Problema:

Una vida plena és simplement una vida agradable?

Activitat: distingir:

plaer / diners / èxit / virtut / vida bona.

Producció:

Explica per què per a Aristòtil la felicitat no és simplement sentir-se bé.

SESSIÓ 24 — Epicur: necessitem moltes coses per ser feliços?

Autor: Epicur.

Text: Carta a Meneceu.

Conceptes: plaer, desig, prudència, ataràxia.

Distinció de desigs.

Problema:

Satisfer més desigs ens fa necessàriament més feliços?

Comparació:

Aristòtil ↔ Epicur.

Producció:

Quina de les dues concepcions de la felicitat et sembla més defensable? Argumenta.

SESSIÓ 25 — Què importa més: la intenció o el resultat?

Experiment moral.

Persona A intenta ajudar però provoca accidentalment un dany.

Persona B actua egoistament però produeix accidentalment un benefici.

Pregunta:

Qui ha actuat millor?

Conceptes: intenció, acció, conseqüència, responsabilitat.

Aquesta sessió prepara:

Kant ↔ utilitarisme.

Producció: tesi + argument + objecció.

SESSIÓ 26 — Kant: actuar perquè és correcte

Autor: Immanuel Kant.

Text: Fonamentació de la metafísica dels costums.

Conceptes: deure, intenció, màxima, universalització.

Versió adequada a 3r:

Abans d’actuar, pregunta’t si podries voler racionalment que tothom actués segons la mateixa regla.

Activitat: aplicar aquesta prova a diverses màximes.

Producció:

Explica per què per a Kant una bona conseqüència no és suficient per convertir una acció en moralment correcta.

SESSIÓ 27 — Hi ha coses que mai no hauríem de fer?

Problema:

Podria estar justificat mentir per obtenir una conseqüència molt bona?

Conceptes: norma, excepció, dignitat.

Aprofundiment de Kant.

Contraargument:

Però què passa si dir la veritat provoca una catàstrofe?

Producció:

Formula l’argument kantà i una objecció contra ell.

Progressió: TEORIA → ARGUMENT → CONTRAARGUMENT.

SESSIÓ 28 — Bentham i Mill: la millor acció és la que produeix més benestar?

Autors: Jeremy Bentham i John Stuart Mill.

Concepte: utilitarisme.

Esquema:

conseqüències → benestar/patiment → valoració moral.

Contrast:

Kant:

hi ha principis que hem de respectar.

Utilitarisme:

hem de considerar les conseqüències per a tots els afectats.

Producció:

Explica una diferència fonamental entre Kant i l’utilitarisme.

SESSIÓ 29 — Podem perjudicar una persona per salvar-ne cinc?

Experiment mental: dilema moral adaptat.

No busquem «la resposta correcta».

Busquem:

què implica cada teoria.

Aplicació:

Kant / utilitarisme.

Activitat:

resposta intuïtiva;
resposta kantiana;
resposta utilitarista;
comparació;
revisió de la resposta inicial.

Producció:

Quina teoria resol millor el problema? Defensa-la i respon a una objecció.

SESSIÓ 30 — Què significa tractar algú justament?

Autor: Rawls.

Recuperació del vel d’ignorància.

Conceptes: justícia, igualtat, imparcialitat, desigualtat.

Problema:

Tractar tothom exactament igual és sempre just?

Exemples que permetin diferenciar:

igualtat ≠ necessàriament justícia.

Producció:

Explica amb un exemple per què igualtat i justícia no són exactament el mateix.

SESSIÓ 31 — Tenim obligacions envers els animals?

Autor: Bentham.

Problema:

Què fa que un ésser hagi de ser tingut en consideració moral?

Fragment central:

la qüestió no és si poden raonar, sinó si poden patir.

Conceptes: patiment, interessos, consideració moral.

Problema filosòfic:

Per què l’espècie hauria de determinar qui mereix consideració moral?

Producció:

El patiment és suficient per generar obligacions morals?

TESI → ARGUMENT → CONTRAARGUMENT.

ODS: 12 i 15.

SESSIÓ 32 — Jonas: tenim obligacions envers persones que encara no existeixen?

Autor: Hans Jonas.

Text: El principi responsabilitat.

Conceptes: tecnologia, poder, responsabilitat, futur.

Problema:

Les nostres accions poden afectar persones que encara no han nascut.

Pregunta:

Podem tenir obligacions envers elles?

Aplicacions:

clima;
residus;
recursos;
tecnologia.

Aquí els ODS apareixen com a aplicació d’un problema filosòfic, no com a contingut memorístic.

Producció:

Defensa o rebutja l’afirmació: «Tenim deures morals envers les generacions futures.»

ODS: 12, 13, 16.

SESSIÓ 33 — SÍNTESI FINAL

Com hem d’actuar?

Tercera gran producció filosòfica.

Pregunta:

Existeix un criteri millor que els altres per decidir què hem de fer moralment?

L’alumnat disposa de:

Aristòtil / Epicur / Kant / Bentham / Mill / Rawls / Jonas.

No ha d’utilitzar-los tots.

Ha d’escollir els pertinents.

Estructura esperada

1. Problema

Explicar què s’està discutint.

2. Conceptualització

Distingir els conceptes necessaris.

3. Tesi

Prendre posició.

4. Argumentació

Donar raons.

5. Teoria filosòfica

Utilitzar almenys una teoria adequadament.

6. Contraargument

Presentar una dificultat real contra la pròpia posició.

7. Resposta

Intentar respondre-hi.

8. Conclusió matisada

Reconèixer, si escau, els límits de la posició defensada.

Aquesta serà la producció de màxima exigència de 3r ESO i el millor indicador de la progressió real del curs.

RESUM DE LA TEMPORITZACIÓ

Trimestre	Sessions	Problema central	Progressió principal
1r	1–11	Som realment lliures?	Tesi → argument → objecció
2n	12–22	Per què hem d’obeir?	Teoria A ↔ teoria B → comparació
3r	23–33	Com hem d’actuar?	Contraargument → resposta → conclusió matisada

Progressió anual

La diferència respecte de 2n ESO queda deliberadament marcada.

Sessions 1–5

conceptualitzar i argumentar.

Sessions 6–11

reconstruir arguments i formular objeccions.

Sessions 12–17

comprendre teories rivals.

Sessions 18–22

comparar-les i prendre posició.

Sessions 23–28

aplicar teories a problemes.

Sessions 29–33

confrontar arguments, respondre contraarguments i matisar conclusions.