PROGRAMACIÓ DOCENT COMPLETA

Educació en Valors Cívics i Ètics — 3r ESO

Projecte Filosofia 11–18

Identificació

Etapa: ESO
Curs: 3r ESO
Matèria: Educació en Valors Cívics i Ètics
Dedicació: 1 hora setmanal
Previsió anual: aproximadament 33 sessions efectives
Orientació: filosòfica, argumentativa, competencial i dialògica
Projecte: Filosofia 11–18

La matèria es planteja com el tercer nivell de l’itinerari filosòfic iniciat a 1r ESO.

La progressió acumulada serà:

1r ESO
OPINIÓ → TESI → RAÓ → EXEMPLE

2n ESO
PROBLEMA → TESI → ARGUMENT → EXEMPLE → RELACIÓ → OBJECCIÓ

3r ESO
PROBLEMA → CONCEPTUALITZACIÓ → TESI → ARGUMENTACIÓ → TEORIA/AUTOR → CONTRAARGUMENT → RESPOSTA → CONCLUSIÓ MATISADA

Aquesta serà l’arquitectura intel·lectual del curs.

Finalitat

3r ESO serà el curs en què l’alumnat comenci a abandonar definitivament la idea que filosofar consisteix simplement a «donar una opinió».

L’objectiu serà aprendre a:

identificar un problema filosòfic;
distingir conceptes pròxims;
formular una tesi;
justificar-la mitjançant arguments;
utilitzar un autor o teoria per pensar un problema;
comparar dues respostes filosòfiques;
formular un contraargument real;
respondre a una objecció;
revisar una posició;
arribar a conclusions matisades.

La pregunta fonamental ja no serà únicament:

Què penso i per què?

sinó:

Quina posició puc defensar, quines dificultats té i com respondria a qui la qüestionés?

Principi metodològic

Els autors no constituiran el temari.

El punt de partida serà sempre un problema filosòfic.

No:

«Tema 3. Thomas Hobbes.»

Sinó:

Necessitem un Estat per poder conviure?

I aleshores:

problema → Hobbes → Locke → Rousseau → comparació → posició pròpia.

De la mateixa manera:

No:

«Tema 6. Kant.»

Sinó:

Hi ha coses que mai no s’haurien de fer encara que produïssin bones conseqüències?

I aleshores apareixerà Kant.

Els filòsofs funcionen com a interlocutors intel·lectuals, no com a noms que cal memoritzar.

Tres grans eixos del curs

Proposem que 3r ESO s’organitzi entorn de tres grans problemes.

PRIMER TRIMESTRE

SOM REALMENT LLIURES?

Llibertat, determinisme, responsabilitat i identitat moral

Pregunta central:

Fins a quin punt som autors de les nostres pròpies decisions?

Problemes:

llibertat;
causalitat;
determinisme;
condicionament;
desig;
caràcter;
responsabilitat;
autonomia;
identitat moral.

Autors principals:

Aristòtil, Epictet, Spinoza, Hume i Sartre.

No s’estudiaran sistemàticament.

El trimestre ha d’acabar amb una qüestió del tipus:

Si les nostres decisions tenen causes, continuem sent responsables d’elles?

SEGON TRIMESTRE

PER QUÈ HEM D’OBEIR?

Filosofia política, poder, Estat, llibertat i justícia

Pregunta central:

Què fa legítim el poder polític?

Problemes:

estat de naturalesa;
autoritat;
poder;
llibertat;
contracte social;
Estat;
drets;
propietat;
democràcia;
majoria;
desobediència;
justícia.

Autors principals:

Hobbes, Locke, Rousseau, Mill, Rawls i Thoreau, amb Plató com a antecedent quan sigui útil.

Aquí l’alumnat començarà a comparar veritablement teories.

Exemple:

Hobbes considera necessari un poder fort per evitar el conflicte.

Locke limita el poder mitjançant drets.

Rousseau intenta pensar la legitimitat mitjançant la voluntat general.

La pregunta no serà:

«Què deia Hobbes?»

sinó:

Quina teoria explica millor per què hem d’obeir l’Estat?

TERCER TRIMESTRE

COM HEM D’ACTUAR?

Ètica normativa, dignitat, conseqüències i responsabilitat

Pregunta central:

Existeix algun criteri racional per decidir què hem de fer?

Problemes:

felicitat;
virtut;
deure;
intenció;
conseqüències;
dignitat;
drets;
justícia;
responsabilitat;
animals;
tecnologia;
generacions futures.

Autors principals:

Aristòtil, Epicur, Kant, Bentham, Mill, Rawls i Jonas.

Aquí 3r ESO farà el salt cap a la comparació sistemàtica de models ètics.

Estructura anual de 33 sessions

Primer trimestre — Llibertat i responsabilitat

1. Què significa ser lliure?

Conceptes: llibertat, elecció, autonomia.

2. Fer el que vull significa ser lliure?

Desig, impuls, voluntat.

3. Aristòtil: accions voluntàries i involuntàries

Voluntarietat, coacció, ignorància.

4. Per què fem el que fem?

Causa, motiu, decisió.

5. Tot té una causa?

Introducció al determinisme.

6. Spinoza: creiem que som lliures perquè ignorem les causes

Determinació, consciència, causalitat.

7. Hume: llibertat i causalitat

Llibertat compatible amb causes.

8. Epictet: allò que depèn de nosaltres

Control, judici, acció.

9. Sartre: estem condemnats a ser lliures

Elecció i responsabilitat.

10. Som responsables del nostre caràcter?

Hàbits, decisions, identitat moral.

11. Síntesi:

Som realment lliures?

Segon trimestre — Poder i societat

12. Per què vivim en societat?

Individu, comunitat.

13. Què passaria sense lleis?

Estat de naturalesa.

14. Hobbes: conflicte i seguretat

Por, poder, sobirà.

15. Locke: drets abans de l’Estat

Vida, llibertat, propietat.

16. Per què acceptem un govern?

Consentiment i legitimitat.

17. Rousseau: llibertat i contracte social

Voluntat general.

18. Pot la majoria ser injusta?

Majoria, minoria, democràcia.

19. Mill: llibertat davant del poder social

Principi del dany.

20. Rawls: regles justes per a tothom

Imparcialitat i justícia.

21. Cal obeir una llei injusta?

Legalitat i legitimitat.

22. Síntesi:

Per què hem d’obeir?

Tercer trimestre — Criteris morals

23. Què significa viure bé?

Aristòtil i virtut.

24. Epicur: plaer, desig i prudència

Felicitat.

25. Què importa més, la intenció o el resultat?

Problema introductori.

26. Kant: actuar per deure

Intenció i universalitat.

27. Pot haver-hi accions sempre incorrectes?

Normes i dignitat.

28. Bentham i Mill: conseqüències i benestar

Utilitarisme.

29. Es pot sacrificar una persona per salvar-ne moltes?

Dilemes.

30. Què significa tractar algú justament?

Rawls i justícia.

31. Tenim obligacions envers els animals?

Bentham i consideració moral.

32. Jonas: responsabilitat pel futur

Tecnologia i generacions futures.

33. Síntesi:

Com hem d’actuar?

Preguntes filosòfiques fonamentals

Al final del curs l’alumnat haurà treballat qüestions com:

Soc lliure si els meus desigs tenen causes?

Puc ser responsable d’alguna cosa que no podia evitar?

Necessitem un Estat perquè som perillosos?

Pot existir un poder polític legítim sense consentiment?

Pot la majoria cometre una injustícia?

Allò que és legal és necessàriament just?

Una bona intenció converteix una acció en bona?

És correcte fer mal a una persona per beneficiar-ne moltes?

Tenim obligacions envers éssers que no són humans?

Tenim deures envers persones que encara no existeixen?

Aquestes seran també el tipus de qüestions que posteriorment haurà de poder avaluar KRÍNEIN 3.

Competències específiques

La programació s’alinea amb les quatre competències específiques d’EVCE.

El currículum català vincula la matèria amb l’autonomia moral, l’anàlisi crítica de qüestions ètiques, la convivència democràtica, la responsabilitat ecosocial i la reflexió argumentada.

CE1 — Autonomia moral

A 3r tindrà un fort component filosòfic:

llibertat;
responsabilitat;
decisió;
autonomia;
projecte vital;
formació del judici.

No es treballarà fonamentalment com a introspecció emocional.

Es formularà com:

Fins a quin punt soc autor d’allò que faig?

CE2 — Normes, convivència i ciutadania

Serà central durant el segon trimestre.

Es treballaran:

autoritat;
Estat;
legitimitat;
drets;
democràcia;
llei;
llibertat;
justícia;
desobediència.

Això permet treballar filosòficament els sabers curriculars vinculats a les normes i els valors cívics, la convivència democràtica i el bé comú.

CE3 — Responsabilitat ecosocial

Apareixerà especialment durant el tercer trimestre.

No es plantejarà com:

«Aprenguem els ODS.»

Sinó mitjançant problemes com:

Tenim obligacions envers persones que viuran d’aquí a cent anys?

És moralment rellevant el patiment dels animals?

El nostre poder tecnològic genera noves obligacions?

Jonas serà especialment útil aquí.

CE4 — Relació amb els altres

La reinterpretarem filosòficament a través de:

diàleg;
desacord racional;
escolta;
capacitat de reconstruir una posició aliena;
objecció;
contraargumentació;
resposta als contraarguments.

Comprendre una posició diferent no significa haver de compartir-la.

L’alumnat ha d’aprendre:

Puc entendre el teu argument, formular-lo correctament i, tot i així, criticar-lo.

Competències clau

Especialment:

CCL — Competència en comunicació lingüística

Comprensió lectora, conceptualització i argumentació escrita i oral.

CC — Competència ciutadana

Poder, drets, democràcia, justícia i responsabilitat.

CPSAA — Competència personal, social i d’aprendre a aprendre

Revisió de creences i autonomia de judici.

CD — Competència digital

Pensament crític sobre informació i argumentació quan sigui pertinent.

CCEC — Competència en consciència i expressió culturals

Comprensió de la filosofia com a tradició cultural i intel·lectual.

ODS

Els ODS estaran subordinats al problema filosòfic.

Problema	ODS pertinents
Justícia i igualtat	ODS 5, 10 i 16
Poder i institucions	ODS 16
Pobresa i distribució	ODS 1 i 10
Consum i responsabilitat	ODS 12
Canvi climàtic	ODS 13
Animals i ecosistemes	ODS 15
Generacions futures	ODS 12, 13 i 16
Educació crítica	ODS 4

No s’avaluarà la simple memorització dels números dels ODS.

Sabers filosòfics fonamentals

A. Llibertat i subjecte

llibertat;
voluntat;
elecció;
desig;
causalitat;
determinisme;
autonomia;
responsabilitat;
caràcter.

B. Societat i poder

naturalesa humana;
comunitat;
autoritat;
Estat;
sobirania;
contracte;
consentiment;
drets;
democràcia;
legitimitat.

C. Ètica

felicitat;
virtut;
deure;
intenció;
conseqüències;
dignitat;
utilitat;
justícia;
responsabilitat.

D. Argumentació

tesi;
premissa;
conclusió;
inferència;
justificació;
contraexemple;
objecció;
contraargument;
rèplica;
conclusió matisada.

Autors del curs

No tots tindran el mateix pes.

Nucli fort

Aristòtil
Virtut, voluntarietat, felicitat i justícia.

Hobbes
Estat de naturalesa, seguretat i poder.

Locke
Drets, consentiment i límits de l’Estat.

Rousseau
Contracte social i llibertat política.

Kant
Deure, intenció i universalitat.

Mill
Llibertat, dany i utilitarisme.

Complementaris

Spinoza
Determinisme.

Hume
Causalitat i llibertat.

Epictet
Control i llibertat interior.

Sartre
Llibertat radical.

Rawls
Justícia i imparcialitat.

Bentham
Utilitat i consideració moral dels animals.

Jonas
Responsabilitat envers el futur.

Textos filosòfics

A 3r augmentarem l’extensió respecte de 2n.

Criteri orientatiu:

10–15 línies aproximadament.

Sempre que sigui possible:

fragments originals accessibles;
traducció o adaptació fidel;
autor;
obra;
localització canònica;
indicació expressa quan es tracti d’una adaptació didàctica.

La dificultat no creixerà només mitjançant la longitud.

El text haurà de permetre identificar:

PROBLEMA → TESI → ARGUMENT → DIFICULTAT

Progressió argumentativa

Aquesta serà probablement la part més important del curs.

Inici del curs

TESI → ARGUMENT → EXEMPLE

Primer trimestre

TESI → ARGUMENT → OBJECCIÓ

Segon trimestre

TEORIA A ↔ TEORIA B → COMPARACIÓ → POSICIÓ PRÒPIA

Tercer trimestre

PROBLEMA
↓
TESI
↓
ARGUMENTS
↓
AUTOR / CONCEPTE
↓
CONTRAARGUMENT
↓
RESPOSTA
↓
CONCLUSIÓ MATISADA

Diferència entre objecció i contraargument

A 2n iniciàvem:

«Però algú podria objectar que…»

A 3r volem fer un pas més.

Un contraargument ha d’oferir una raó contra la tesi, no simplement manifestar desacord.

Exemple

Tesi:

La llibertat exigeix poder actuar d’una altra manera.

Argument:

Si no existeix cap alternativa, no sembla que puguem escollir.

Contraargument:

Tanmateix, Hume podria sostenir que ser lliure no exigeix actuar sense causes, sinó poder actuar segons els nostres desigs sense coacció.

Resposta:

Tot i així, es podria discutir si els nostres desigs són prou nostres quan estan completament determinats per causes prèvies.

Això ja és una pràctica filosòfica considerable.

No exigirem aquesta sofisticació des del setembre, però constitueix la direcció d’arribada del curs.

Produccions filosòfiques principals

Mantindrem tres grans punts de control.

Sessió 11

Som realment lliures?

Sessió 22

Quina teoria explica millor per què hem d’obeir l’Estat?

Sessió 33

Quin és el millor criteri per decidir com hem d’actuar?

Aquestes tres produccions seran candidates naturals

Metodologia general

La unitat habitual continuarà sent:

PREGUNTA

↓

EXPERIMENT MENTAL / CAS

↓

CONCEPTUALITZACIÓ

↓

TEXT FILOSÒFIC

↓

COMPRENSIÓ

↓

ARGUMENTACIÓ

↓

OBJECCIÓ / CONTRAARGUMENT

↓

PRODUCCIÓ

El curs continuarà sent perfectament viable amb una hora setmanal.

No plantejaria macroprojectes continus.

Resultat esperat al final de 3r ESO

Un alumne amb un bon nivell hauria de poder respondre, per exemple:

Pot una llei ser legal i alhora injusta?

d’una manera aproximadament així:

«Sí. Que una norma hagi estat aprovada legalment significa que s’ha creat seguint un procediment determinat, però això no garanteix que el seu contingut sigui just. Per exemple, podrien existir lleis que discriminessin una minoria. Algú podria objectar que permetre que cada ciutadà decideixi quines lleis són justes destruiria la seguretat jurídica. Aquesta objecció és important, però no demostra que totes les lleis s’hagin d’obeir sempre. Per això crec que hem de distingir legalitat i legitimitat: normalment existeixen raons per obeir la llei, però també ha de poder ser criticada quan vulnera principis bàsics de justícia.»

Aquí tenim:

conceptualització: legalitat ≠ justícia;

tesi;

argument;

exemple;

contraargument;

resposta;

conclusió matisada.

Aquest és exactament el salt que volem entre KRÍNEIN 2 i KRÍNEIN 3.

Què NO serà 3r ESO

No serà:

una mini Història de la Filosofia;
una preparació prematura de les PAU;
un catàleg d’autors;
una assignatura d’opinió;
una tutoria ampliada;
una successió de temes sobre emocions, bullying o autoestima;
un catàleg d’ODS.

Els problemes contemporanis apareixeran quan permetin aplicar filosofia, no com a substituts de la filosofia.

Principi final de la programació

Podem resumir la progressió completa així:

1r ESO — aprendre a justificar.

2n ESO — aprendre a relacionar i objectar.

3r ESO — aprendre a confrontar arguments i respondre’ls.

El resultat acumulat al final de tercer hauria de ser:

No només sé dir què penso. Puc explicar el problema, defensar una tesi, utilitzar conceptes i autors, reconstruir una posició contrària, respondre-hi i matisar la meva conclusió.

Aquest serà el principi que traslladarem posteriorment a KRÍNEIN 3.