METODOLOGIA I ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES
Educació en Valors Cívics i Ètics — 3r ESO
Projecte Filosofia 11–18
La metodologia de 3r ESO parteix del mateix principi que a 1r i 2n: la filosofia s’aprèn filosofant. Però ara el nivell d’exigència augmenta clarament. L’alumnat ja hauria de ser capaç de justificar una posició i formular una objecció elemental; a 3r comença a treballar de manera més sistemàtica la comparació de teories, el contraargument i la resposta.
La progressió central serà:
PROBLEMA → CONCEPTUALITZACIÓ → TESI → ARGUMENT → AUTOR/TEORIA → CONTRAARGUMENT → RESPOSTA → CONCLUSIÓ MATISADA
Principi metodològic general
La unitat de treball no serà l’autor, sinó el problema filosòfic.
No començarem amb:
«Avui estudiarem Hobbes.»
Sinó amb:
Què passaria si no existissin lleis ni govern?
Només després apareixerà Hobbes com una resposta possible.
Això permet que els filòsofs siguin interlocutors i no contingut purament memorístic.
Pregunta filosòfica inicial
Cada sessió començarà, sempre que sigui possible, amb una pregunta problemàtica.
Ha de tenir tres característiques:
- no poder resoldre’s amb una dada;
- admetre més d’una resposta raonable;
- exigir conceptualització i arguments.
Exemples:
Som lliures si els nostres desigs tenen causes?
Pot un govern ser legal però il·legítim?
Pot la majoria actuar injustament?
Hi ha accions que mai no s’haurien de fer?
La pregunta s’ha de mantenir visible durant la sessió perquè l’alumnat pugui comprovar al final si realment l’ha respost.
Activació mitjançant casos i experiments mentals
A 3r augmentarà l’ús d’experiments mentals.
No s’utilitzaran com a entreteniment, sinó per aïllar conceptes i revelar tensions.
Exemples:
- la pedra conscient de Spinoza;
- una persona sense alternatives reals;
- una societat sense lleis;
- el vel d’ignorància;
- una majoria que vulnera drets;
- un dilema entre deure i conseqüències.
La rutina serà:
CAS → INTUÏCIÓ → CONCEPTE → TEORIA → REVISIÓ DE LA INTUÏCIÓ
Això és important: la primera resposta de l’alumne no és el final, sinó el punt de partida.
Conceptualització explícita
A 3r l’alumnat ha de començar a distingir conceptes amb més precisió.
Exemples:
- llibertat / autonomia / coacció;
- causa / motiu / justificació;
- poder / autoritat / legitimitat;
- legalitat / justícia;
- igualtat / equitat;
- intenció / conseqüència;
- objecció / contraargument.
El professor pot fer servir una estructura molt simple:
X no és exactament el mateix que Y perquè…
La capacitat de distingir conceptes serà una de les claus de KRÍNEIN 3.
Lectura filosòfica
Els textos de 3r tindran aproximadament 12–15 línies.
La lectura es farà en quatre passos:
1. QUÈ DIU?
Identificar la tesi.
2. PER QUÈ HO DIU?
Identificar l’argument.
3. QUÈ SIGNIFIQUEN ELS CONCEPTES?
Precisar-los.
4. QUINA DIFICULTAT HI HA?
Buscar una objecció o límit.
Això ja és una lectura filosòfica clarament superior a 2n.
6. Modelatge del professor
El professor ha de mostrar explícitament com es pensa un problema.
Per exemple:
«Hobbes diu que necessitem un poder fort perquè sense una autoritat comuna apareix la inseguretat. Això és l’argument. Ara busquem una objecció: què passaria si el poder fort es converteix en una font d’inseguretat?»
L’alumnat ha de veure el procés:
tesi → raó → dificultat
i no només el resultat.
7. Comparació de teories
La comparació serà una estratègia central.
No es limitarà a:
«Hobbes diu X i Locke diu Y.»
Caldrà afegir:
Quin problema comparteixen?
En què discrepen?
Quin criteri utilitza cadascun?
Quina teoria resol millor el problema?
Estructura:
| Teoria A | Problema comú | Teoria B |
|---|---|---|
| tesi | tesi | |
| argument | argument | |
| fortalesa | fortalesa | |
| dificultat | dificultat |
8. Contraargument
A 3r distingirem clarament:
Objecció
Assenyala una dificultat.
Contraargument
Presenta una raó que intenta mostrar que la tesi és falsa, insuficient o pitjor que una alternativa.
Exemple:
Tesi: La llibertat exigeix absència de causes.
Contraargument: Hume pot dir que una acció continua sent lliure si expressa la voluntat de la persona i no hi ha coacció, encara que la voluntat tingui causes.
Aquesta és una de les habilitats centrals del curs.
9. Rèplica o resposta al contraargument
Aquí hi ha el salt més important.
No n’hi ha prou a escriure:
«Algú podria dir que…»
L’alumne ha de començar a respondre:
«Aquesta objecció és important, però…»
o:
«Accepto aquesta dificultat i per això matiso la meva tesi…»
Les tres respostes possibles seran:
- rebutjar el contraargument;
- acceptar-lo parcialment;
- modificar la pròpia tesi.
Això introdueix autèntica revisió filosòfica.
10. Principi de caritat argumentativa
A 3r introduiria explícitament una norma molt important:
Abans de criticar una posició, intenta formular-la de la millor manera possible.
L’alumne no ha de construir una versió absurda de Hobbes, Kant o de l’opinió d’un company per poder refutar-la fàcilment.
Rutina:
«La millor raó que podria donar algú que no pensa com jo és…»
Aquesta estratègia millora molt la qualitat del debat.
11. Contraexemples
El contraexemple serà una eina recurrent.
Pregunta típica:
Hi ha algun cas en què aquesta teoria donaria una resposta que sembla problemàtica?
Exemples:
- Epictet → una situació d’opressió externa extrema;
- Mill → definir què és «dany»;
- Kant → conflictes entre principis;
- utilitarisme → perjudicar una minoria;
- Rawls → justificar desigualtats.
El contraexemple ajuda a passar de memoritzar una teoria a examinar-la.
12. Debat filosòfic estructurat
Els debats no seran converses obertes sense direcció.
Una estructura possible:
Tesi A
↓
Argument A
↓
Contraargument B
↓
Resposta A
↓
Contraargument A
↓
Resposta B
El professor pot anotar a la pissarra el mapa real del debat.
Això fa visible que una discussió filosòfica és una estructura de raons.
13. Canvi obligatori de perspectiva
Una activitat especialment útil serà demanar que l’alumne defensi temporalment una teoria diferent de la seva.
Per exemple:
«Encara que prefereixis Locke, defensa Hobbes durant cinc minuts.»
Això permet comprovar si ha entès realment l’argument de l’autor.
Comprendre una teoria no és estar-hi d’acord.
14. Escriptura filosòfica progressiva
Al començament del curs:
TESI → ARGUMENT → EXEMPLE
Després:
TESI → ARGUMENT → AUTOR → OBJECCIÓ
I al final:
PROBLEMA → TESI → ARGUMENT → AUTOR → CONTRAARGUMENT → RESPOSTA → CONCLUSIÓ MATISADA
Les produccions no han de ser necessàriament llargues.
És preferible un text de 12 línies ben estructurat que dues pàgines sense argument.
15. Estructures de suport per escriure
Durant una part del curs podem oferir bastides:
El problema és…
Defenso que…
La meva raó principal és…
Aquesta idea es pot relacionar amb…
Un contraargument seria…
Hi respondria dient que…
Per tant…
Progressivament retirarem aquestes estructures.
16. Aprendre a matisar
A 3r una conclusió millor no ha de ser necessàriament més contundent.
De fet, sovint serà millor una resposta que digui:
«En general…, però en casos de… caldria matisar…»
que:
«Sempre és així.»
Ensenyarem expressions com:
- en general;
- sempre que;
- tret que;
- depèn de;
- en determinades circumstàncies;
- això no implica necessàriament que…
La precisió forma part de la filosofia.
17. Aprenentatge a partir de l’error
La simbologia continuarà sent una eina central.
Especialment:
≈ → imprecisió conceptual.
[…] → idea sense desenvolupament.
[R] → falta relació.
[A] → falta argumentació.
A 3r guanyaran rellevància dues formes de diagnòstic que KRÍNEIN haurà d’interpretar dins d’aquestes categories:
contraargument insuficient
i
resposta que no respon realment al contraargument.
No crearia nous símbols. Mantindria unitat amb tot el sistema.
18. Revisió de textos
Una estratègia molt útil:
- escriure una resposta;
- rebre feedback;
- subratllar la tesi;
- encerclar els arguments;
- marcar el contraargument;
- comprovar si existeix una resposta;
- reescriure un fragment.
No cal reescriure sempre tota la producció.
19. Treball individual
Continuarà sent fonamental.
Abans d’un debat:
2–5 minuts per escriure una posició individual.
Això evita que l’opinió dels alumnes més dominants substitueixi el pensament personal.
La filosofia requereix moments de silenci i formulació pròpia.
20. Treball en parelles
Especialment útil per:
- reconstruir un argument;
- buscar un contraargument;
- comprovar una definició;
- revisar una resposta;
- comparar dues teories.
Una rutina:
Alumne A defensa.
Alumne B objecta.
Alumne A respon.
Canvi de rols.
21. Treball en grup petit
S’utilitzarà quan existeixi un problema que admeti diverses perspectives.
Per exemple:
Hobbes / Locke / Rousseau
o:
Kant / utilitarisme / Rawls
Cada grup rep una teoria i ha de preparar:
- tesi;
- dos arguments;
- crítica a una teoria rival;
- resposta a una crítica probable.
22. Paper del professor
El professor no serà neutral en el sentit de no intervenir.
Ha de ser molt actiu en:
- precisar conceptes;
- exigir justificacions;
- detectar contradiccions;
- introduir contraexemples;
- demanar relacions;
- frenar desviacions;
- distingir argument de mera opinió.
Preguntes habituals:
«Per què?»
«Això és una causa o una justificació?»
«Com es relaciona amb la teva tesi?»
«Quina seria la millor objecció?»
«Realment has respost l’objecció?»
«Hauries de matisar la conclusió?»
23. Paper de l’alumne
L’alumne ha de passar progressivament de ser:
receptor de continguts
a:
agent argumentatiu.
Ha de:
- formular;
- interpretar;
- reconstruir;
- argumentar;
- comparar;
- objectar;
- respondre;
- revisar.
27. Rutina orientativa de 60 minuts
| Temps | Activitat |
|---|---|
| 0–5 | Pregunta / cas |
| 5–15 | Conceptualització |
| 15–30 | Text filosòfic |
| 30–45 | Activitat argumentativa |
| 45–55 | Producció individual |
| 55–60 | Síntesi |
En textos més complexos, la lectura pot ocupar més temps i reduir la discussió.
28. Tres tipus de sessió
Per evitar monotonia però mantenir coherència, alternaria tres formats.
TIPUS A — TEXT
Pregunta → concepte → text → comprensió → argumentació.
TIPUS B — PROBLEMA
Experiment mental → posicions → teoria → revisió.
TIPUS C — CONFRONTACIÓ
Teoria A → teoria B → comparació → debat → posició pròpia.
La major part del tercer trimestre pot utilitzar el tipus C.
29. Situacions contemporànies
Poden utilitzar-se, però sempre subordinades al concepte.
Per exemple:
No:
«Tema: canvi climàtic.»
Sinó:
Jonas: pot existir responsabilitat envers generacions futures?
I després el canvi climàtic pot ser una aplicació.
No:
«Tema: xarxes socials.»
Sinó, si interessa:
Mill: fins on pot arribar la llibertat d’expressió quan hi ha dany?
La filosofia dirigeix el cas, no al revés.
30. Què evitarem
Evitaria:
- debats sense preparació;
- «què en penseu?» com a única pregunta;
- exposicions massa llargues;
- biografies d’autors sense funció;
- memorització d’etiquetes;
- treballs de grup decoratius;
- macroprojectes;
- presentacions PowerPoint com a producte sistemàtic;
- rúbriques diferents cada setmana.
La regularitat metodològica ens ajuda.
31. Exemple de progressió real
Pregunta:
Pot la majoria ser injusta?
Resposta inicial
Sí, perquè la majoria també es pot equivocar.
Correcta, però simple.
Nivell intermedi
Sí. Que una decisió sigui majoritària no significa que sigui justa, perquè una majoria podria perjudicar una minoria que no ha fet cap mal.
Ja tenim argument.
Nivell 3r avançat
Sí. Una decisió democràtica pot ser injusta si vulnera drets bàsics d’una minoria. Mill adverteix de la tirania de la majoria. Es podria contraargumentar que limitar les decisions de la majoria redueix la democràcia. Però la democràcia no consisteix només a comptar vots: també necessita protegir llibertats que permetin als individus i les minories no quedar sotmesos completament al grup majoritari. Per això la majoria ha de tenir límits.
Aquí apareix:
tesi + concepte + autor + contraargument + resposta + conclusió.
Aquest és el nivell cap al qual orientarem el curs.
32. Principi metodològic final
La frase que resumiria la metodologia de 3r ESO és:
Pensar filosòficament ja no consisteix només a donar bones raons per a la pròpia posició, sinó també a comprendre les millors raons de la posició contrària i ser capaç de respondre-hi.
Aquesta és la culminació natural del recorregut:
1r — justificar.
2n — relacionar i objectar.
3r — confrontar, respondre i matisar.