PROGRAMACIÓ DOCENT
Educació en Valors Cívics i Ètics — 2n ESO
Projecte Filosofia 11–18
1. Identificació
Etapa: Educació Secundària Obligatòria
Curs: 2n ESO
Matèria: Educació en Valors Cívics i Ètics (EVCE)
Dedicació prevista: 1 hora setmanal
Previsió anual: aproximadament 33 sessions lectives efectives
Orientació: filosòfica, competencial i dialògica
Projecte: Filosofia 11–18
La programació s’emmarca en el currículum català derivat del Decret 175/2022 i les modificacions posteriors. El currículum d’EVCE estableix quatre competències específiques i articula la formació cívica amb autonomia moral, ciutadania, sostenibilitat i educació ètica.
Finalitat de la matèria
EVCE de 2n d’ESO es concep com el segon nivell d’una iniciació progressiva al pensament filosòfic.
A 1r ESO l’alumne ha començat a passar de:
OPINIÓ → RAÓ → EXEMPLE
A 2n ESO volem avançar cap a:
PROBLEMA → TESI → ARGUMENT → EXEMPLE → OBJECCIÓ ELEMENTAL
No es tracta de convertir prematurament EVCE en una Història de la Filosofia, sinó d’utilitzar els filòsofs com a interlocutors per pensar problemes reals.
L’alumnat haurà d’aprendre progressivament a:
- formular preguntes filosòfiques;
- distingir conceptes;
- comprendre textos filosòfics breus;
- identificar tesis;
- reconstruir arguments senzills;
- justificar les pròpies posicions;
- relacionar conceptes;
- detectar contradiccions;
- formular objeccions elementals;
- modificar una posició davant de bones raons.
Principi de progressió 1r → 2n ESO
El canvi respecte de KRÍNEIN 1 i del treball de primer serà deliberat.
| 1r ESO | 2n ESO |
|---|---|
| Què penso? | Quin és el problema? |
| Tesi | Tesi |
| Raó | Argument |
| Exemple | Exemple pertinent |
| Comprensió elemental | Distinció conceptual |
| Relació simple | Relació entre conceptes |
| No s’exigeix objecció | Inici de l’objecció |
| Opinió justificada | Posició filosòfica elemental |
Això serà després important per construir KRÍNEIN 2: no podrà ser simplement KRÍNEIN 1 canviant l’etiqueta del curs.
Eixos filosòfics del curs
Proposem tres grans problemes, un per trimestre.
Primer trimestre — QUI SOC?
Identitat, consciència, persona i llibertat
La pregunta central serà:
Què fa que jo sigui jo?
Treballarem progressivament problemes com:
identitat → cos → ment → consciència → memòria → caràcter → llibertat → responsabilitat.
Autors especialment útils:
Sòcrates, Plató, Aristòtil, Descartes, Locke, Hume i Sartre.
No estudiarem sistemàticament aquests autors. Utilitzarem fragments seleccionats per pensar els problemes.
Segon trimestre — COM SÉ QUE TINC RAÓ?
Veritat, coneixement, argumentació i pensament crític
Pregunta central:
Com podem distingir una creença d’un coneixement?
Treballarem:
opinió → creença → veritat → coneixement → dubte → evidència → argument → fal·làcia → autoritat → prejudici → pensament crític.
Autors possibles:
Sòcrates, Plató, Aristòtil, Descartes, Hume, Kant i Russell.
Aquí augmentarem considerablement el pes de l’argumentació.
Tercer trimestre — COM HEM DE VIURE JUNTS?
Moral, llibertat, justícia i responsabilitat
Pregunta central:
Què fa que una acció o una societat siguin justes?
Treballarem:
moral → norma → llibertat → responsabilitat → conseqüències → deure → felicitat → justícia → igualtat → llei → desobediència → responsabilitat envers altres éssers i el futur.
Autors possibles:
Aristòtil, Epicur, Kant, Bentham, Mill, Rawls i Jonas.
Això ens permet treballar problemes cívics sense convertir EVCE en una hora de tutoria.
Estructura conceptual anual
1r trimestre — IDENTITAT I LLIBERTAT
- Què significa conèixer-se a un mateix?
- Què és una persona?
- Soc el meu cos?
- Soc la meva ment?
- Què és la consciència?
- Què em fa ser la mateixa persona?
- La memòria construeix la identitat?
- Tenim un caràcter fix?
- Som lliures?
- Llibertat i responsabilitat.
- Síntesi: Qui soc?
2n trimestre — VERITAT I PENSAMENT CRÍTIC
- Opinió, creença i coneixement.
- Què és la veritat?
- Podem confiar en els sentits?
- Per què Descartes dubta?
- Què és una evidència?
- Què és un argument?
- Premisses i conclusió.
- Arguments bons i dolents.
- Què és una fal·làcia?
- Autoritat, majoria i veritat.
- Síntesi: Com sé que tinc raó?
3r trimestre — ÈTICA I JUSTÍCIA
- Què és una acció moral?
- Som responsables del que fem?
- Aristòtil: què significa viure bé?
- Epicur: plaer i felicitat.
- Kant: actuar per deure.
- Bentham i Mill: les conseqüències.
- Què és la justícia?
- Igualtat i equitat.
- Quan és justa una llei?
- Jonas: responsabilitat envers el futur.
- Síntesi: Com hem de viure?
Aquesta estructura ens dona exactament 33 sessions.
Competències específiques
La programació treballarà les quatre competències específiques oficials d’EVCE. El currículum català situa, entre altres aspectes, la construcció de la identitat, l’anàlisi crítica de qüestions ètiques, la resolució autònoma i raonada de dilemes morals, la convivència democràtica i la responsabilitat social i ambiental.
Les reinterpretarem didàcticament des del projecte Filosofia 11–18.
CE1 — Autonomia moral i projecte vital
Especialment vinculada al primer trimestre.
L’alumne haurà de començar a pensar filosòficament conceptes com:
identitat, persona, consciència, llibertat i responsabilitat.
No plantejarem l’«autoconeixement» com una successió d’activitats introspectives o emocionals, sinó com el problema filosòfic:
Què significa ser jo?
CE2 — Convivència, normes i ciutadania
Especialment present al tercer trimestre.
Treballarem:
norma, moral, llei, justícia, igualtat, llibertat i responsabilitat.
CE3 — Responsabilitat ecosocial
La vincularem principalment amb:
Jonas, responsabilitat, tecnologia, natura i generacions futures.
L’objectiu no serà memoritzar els ODS, sinó poder argumentar sobre les obligacions envers persones, animals, natura i futur.
CE4 — Relació amb els altres
La desenvoluparem transversalment mitjançant:
diàleg filosòfic, escolta, objecció, argumentació i desacord racional.
Això ens permet donar-li densitat filosòfica: comprendre l’altre no significa necessàriament compartir la seva posició.
Competències clau
La matèria contribuirà especialment a:
CC — Competència ciutadana, mitjançant problemes sobre justícia, llei, responsabilitat i convivència.
CPSAA — Competència personal, social i d’aprendre a aprendre, especialment mitjançant revisió de creences i autonomia de judici.
CCL — Competència en comunicació lingüística, mitjançant lectura filosòfica, conceptualització, argumentació escrita i diàleg.
CD — Competència digital, quan s’analitzi críticament informació, autoritat, fonts, desinformació o construcció de creences.
CCEC, de manera complementària, mitjançant la filosofia com a tradició cultural.
ODS
Els ODS apareixeran vinculats als problemes filosòfics, no com un temari paral·lel.
| Problema | ODS especialment relacionats |
|---|---|
| Educació i autonomia racional | ODS 4 |
| Igualtat i justícia | ODS 5 i 10 |
| Normes, lleis i institucions | ODS 16 |
| Responsabilitat i consum | ODS 12 |
| Responsabilitat ambiental | ODS 13 |
| Altres éssers vius | ODS 15 |
| Generacions futures | ODS 12, 13 i 16 |
Els utilitzarem per aplicar problemes filosòfics a qüestions contemporànies.
Sabers
Els sabers oficials no es treballaran com una enumeració administrativa, sinó integrats en problemes filosòfics. El currículum concep els sabers com coneixements, destreses, valors i actituds que han de mobilitzar-se en contextos i no simplement transmetre’s com contingut disciplinari.
Els organitzarem en quatre grans àmbits:
A. Persona i autonomia moral
Identitat, consciència, racionalitat, llibertat, responsabilitat i projecte vital.
B. Pensament crític
Informació, creença, opinió, coneixement, argumentació, evidència, autoritat, prejudici i fal·làcies.
C. Societat i justícia
Norma, moral, llei, drets, llibertat, igualtat, equitat, justícia i convivència democràtica.
D. Responsabilitat
Conseqüències de les accions, responsabilitat individual i col·lectiva, animals, natura, tecnologia i generacions futures.
Productes i activitats
No farem grans «situacions d’aprenentatge» artificials cada tres setmanes.
La unitat normal de treball serà la sessió filosòfica:
PREGUNTA → TEXT → COMPRENSIÓ → CONCEPTE → DISCUSSIÓ → PRODUCCIÓ
Les activitats principals seran:
- lectura de textos filosòfics de 5–10 línies;
- preguntes COMPRENC;
- preguntes PENSO;
- distincions conceptuals;
- petits dilemes;
- reconstrucció d’arguments;
- detecció d’errors argumentatius;
- diàlegs filosòfics;
- breus produccions escrites;
- proves filosòfiques;
- portafolis selectiu.
Resultat esperat al final de 2n ESO
Un alumne amb un bon assoliment hauria de ser capaç de respondre una pregunta com:
Som responsables de totes les nostres decisions?
amb una estructura aproximada:
«No crec que siguem responsables de totes les nostres decisions, perquè per ser responsable cal tenir alguna possibilitat real d’escollir. Per exemple, si algú actua obligat per una amenaça greu, la seva llibertat és menor. Però també es podria objectar que continua existint alguna possibilitat d’elecció. Per això crec que la responsabilitat pot tenir graus.»
Això ja és qualitativament superior al que exigíem a 1r ESO.
Hi trobem:
TESI
→ no som igualment responsables de totes les decisions.
ARGUMENT
→ la responsabilitat pressuposa cert grau de llibertat.
EXEMPLE
→ actuar sota una amenaça.
OBJECCIÓ ELEMENTAL
→ encara podria existir alguna elecció.
CONCLUSIÓ MATISADA
→ la responsabilitat admet graus.
Aquest és, per mi, el nivell filosòfic al qual hauria d’apuntar 2n ESO.
Valoració global de l’arquitectura
Creiem que aquest segon curs fa una cosa important: no repeteix 1r amb textos diferents.
La progressió quedaria:
1r ESO: aprenc que pensar exigeix donar raons.
2n ESO: aprenc a construir i examinar arguments.
3r ESO: podrem fer el salt cap a comparar teories, formular objeccions i defensar posicions filosòfiques més elaborades.
I això permet que el projecte Filosofia 11–18 tingui una progressió intel·lectual real.