METODOLOGIA I ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES
EVCE — 2n ESO
Projecte Filosofia 11–18
La metodologia parteix d’una idea central: la filosofia s’aprèn filosofant. Això significa que l’alumnat no ha de limitar-se a rebre informació sobre autors o conceptes, sinó que ha d’aprendre a formular preguntes, distingir idees, justificar posicions, detectar dificultats i revisar les pròpies respostes.
A 2n ESO, la metodologia augmenta un grau d’exigència respecte de 1r. L’alumne ja no només ha de dir què pensa i donar una raó; ha de començar a relacionar conceptes, reconstruir arguments i formular objeccions elementals.
Principis metodològics
La matèria es desenvoluparà a partir de problemes filosòfics, no a partir d’una successió de temes memorístics.
No començarem una unitat amb:
«Tema 4. La identitat personal.»
Sinó amb:
«Si perdessis tots els records, continuaries sent tu?»
El problema precedeix el concepte i l’autor.
A partir d’aquí, el procés habitual serà:
PREGUNTA → CONCEPTE → TEXT → ARGUMENT → DISCUSSIÓ → PRODUCCIÓ
Aquest esquema permet mantenir una continuïtat metodològica durant tot el curs.
Aprenentatge basat en preguntes filosòfiques
Cada sessió s’iniciarà, sempre que sigui possible, amb una pregunta oberta però conceptualment orientada.
Exemples:
- Què fa que una persona continuï sent la mateixa?
- Podem confiar en els sentits?
- Tenir raó és el mateix que saber?
- Una acció és bona per la intenció o per les conseqüències?
- Una llei injusta s’ha d’obeir?
Aquestes preguntes han de complir tres condicions:
- no tenir una resposta purament factual;
- permetre més d’una posició defensable;
- exigir raons.
Lectura filosòfica guiada
El text filosòfic serà una peça central de la sessió, però sempre adaptat al nivell.
La rutina de lectura serà:
COMPRENC
Què diu l’autor?
DISTINGEIXO
Quins conceptes utilitza i com es relacionen?
PENSO
Quina posició podria defensar jo?
OBJECTO
Quina dificultat podria plantejar-se a aquesta idea?
A 2n ESO començarem a utilitzar de manera més sistemàtica aquesta quarta fase.
Explicació del professor
L’explicació del professor serà breu, densa i conceptual.
No es tracta de fer una classe magistral llarga, sinó d’oferir les eines necessàries perquè l’alumne pugui entendre i treballar el problema.
Una explicació típica hauria de durar entre 8 i 12 minuts.
Ha de:
- definir els conceptes essencials;
- contextualitzar l’autor;
- aclarir el problema;
- evitar informació biogràfica irrellevant;
- no avançar tota la resposta a la pregunta.
El professor ha d’actuar més com a guia conceptual i moderador del raonament que com a transmissor exclusiu de continguts.
Diàleg filosòfic
El diàleg serà una estratègia habitual, però no serà una conversa informal.
Tota intervenció haurà d’intentar respondre a alguna d’aquestes preguntes:
- Quina és la teva tesi?
- Quina raó tens?
- Quin exemple pots donar?
- Què diries a aquesta objecció?
- Aquesta idea és compatible amb l’anterior?
- Quina diferència hi ha entre aquests dos conceptes?
Això evita que el debat es converteixi en una successió de «jo penso que…».
Aprendre a objectar
A 2n ESO introduirem explícitament la objecció filosòfica.
L’alumnat ha d’entendre que objectar no és atacar una persona ni dir simplement «no hi estic d’acord».
Una objecció ha de mostrar:
- una dificultat;
- una excepció;
- una conseqüència problemàtica;
- una tensió interna;
- una alternativa raonable.
Estructura didàctica:
L’autor diu…
Però podem objectar…
Aquesta objecció és important perquè…
Aquesta serà una de les grans novetats respecte de 1r ESO.
Experiments mentals
Utilitzarem experiments mentals senzills perquè permeten aïllar un problema filosòfic.
Exemples:
- pèrdua total de memòria;
- canvi complet del cos;
- robot conscient;
- actuar sota amenaça;
- vel d’ignorància;
- persona que fa una bona acció només per interès.
La funció de l’experiment mental no és entretenir, sinó obligar a precisar conceptes.
Casos i dilemes
Els dilemes s’utilitzaran quan realment ajudin a pensar un problema.
No es convertiran en una successió de casos emocionals o moralitzants.
Un bon dilema ha de fer visible un conflicte entre criteris filosòfics:
deure vs conseqüències
llibertat vs responsabilitat
igualtat vs equitat
llei vs justícia
Comparació de teories
A mesura que avanci el curs, l’alumnat començarà a comparar posicions filosòfiques.
Exemples:
Locke ↔ Aristòtil
identitat com a consciència / identitat com a caràcter.
Aristòtil ↔ Epicur
vida bona / plaer prudent.
Kant ↔ utilitarisme
deure / conseqüències.
Aristòtil ↔ Rawls
justícia distributiva / imparcialitat.
La comparació no ha de ser memorística. Sempre s’ha de formular a partir d’un problema.
Escriptura filosòfica progressiva
L’escriptura serà breu però freqüent.
Progressió prevista:
Inici de curs
TESI + RAÓ
Primer trimestre
TESI + ARGUMENT + EXEMPLE
Segon trimestre
TESI + ARGUMENT + RELACIÓ CONCEPTUAL
Tercer trimestre
TESI + ARGUMENT + EXEMPLE + OBJECCIÓ + CONCLUSIÓ
Això permet que KRÍNEIN 2 avaluï una progressió real.
Aprenentatge a partir de l’error
L’error serà tractat com una oportunitat de revisió.
Especialment:
≈ → idea imprecisa
[…] → idea poc desenvolupada
[R] → manca relació
[A] → manca argumentació
Aquesta simbologia permet fer feedback molt més útil que limitar-se a marcar «bé/malament».
L’objectiu és que l’alumne entengui què ha de fer diferent en la següent producció.
Treball individual
Tindrà molt pes.
La filosofia necessita espais en què l’alumne formuli la seva pròpia resposta abans d’escoltar la dels altres.
Per això sovint farem:
- resposta individual breu;
- discussió;
- revisió opcional.
Això evita que els alumnes més insegurs simplement adoptin la posició del grup.
Treball en parelles
S’utilitzarà sobretot per:
- comparar respostes;
- identificar tesi i argument;
- buscar una objecció;
- detectar contradiccions;
- revisar un text.
És una estructura àgil i adequada per a una hora setmanal.
Treball en grup petit
Es reservarà per a activitats que realment ho necessitin:
- debat entre perspectives;
- construcció d’un criteri de justícia;
- comparació d’autors;
- defensa d’una teoria assignada.
Els grups seran preferentment de 3–4 alumnes.
No faria treballs cooperatius llargs.
Debat estructurat
Els debats tindran regles clares:
- no atacar persones;
- no interrompre;
- justificar afirmacions;
- distingir desacord d’error;
- respondre a l’argument anterior;
- poder canviar de posició.
Es valorarà especialment:
escolta + rellevància + justificació + capacitat d’objecció.
Rutina de pissarra
Mantindria sempre visible aquesta estructura:
PREGUNTA
CONCEPTES
TESI
RAONS
OBJECCIÓ
Això ajuda molt a donar continuïtat a l’aprenentatge.
Portafolis
El portafolis no serà una carpeta de totes les activitats.
Contindrà una selecció significativa d’evidències.
La funció és mostrar:
- comprensió conceptual;
- progressió argumentativa;
- capacitat de revisió.
No s’avaluarà la decoració ni la quantitat.
Estratègies didàctiques habituals
Les principals seran:
- pregunta filosòfica;
- text breu;
- experiment mental;
- dilema;
- definició conceptual;
- contraexemple;
- comparació;
- reconstrucció d’arguments;
- detecció de fal·làcies;
- objecció;
- debat;
- producció escrita breu;
- revisió.
No necessitem una metodologia diferent cada setmana. La repetició intel·ligent de bones rutines és una fortalesa, no una limitació.
Rol del professor
El professor haurà de:
- plantejar problemes;
- aclarir conceptes;
- exigir raons;
- detectar confusions;
- formular contraexemples;
- moderar;
- no imposar una posició filosòfica;
- diferenciar error conceptual de desacord.
Una pregunta especialment útil serà:
Per què?
I després:
Quina relació té això amb la pregunta?
Rol de l’alumne
L’alumne haurà de:
- llegir;
- escoltar;
- preguntar;
- definir;
- justificar;
- comparar;
- objectar;
- revisar.
El criteri de progrés és passar de:
«Aquesta és la meva opinió»
a:
«Aquesta és la meva tesi i aquestes són les meves raons; una dificultat possible seria…»
Model de sessió de referència
0–5 min
Pregunta inicial.
5–15 min
Explicació conceptual.
15–25 min
Lectura del text.
25–35 min
COMPRENC.
35–50 min
PENSO / activitat argumentativa.
50–60 min
Discussió i síntesi.
No serà obligatori seguir exactament els minuts, però aquesta estructura fa que la matèria sigui molt aplicable a l’aula.
Principi metodològic final
La metodologia de 2n ESO ha de transmetre una idea constant:
Filosofar no és simplement dir què penso. Filosofar és poder explicar què penso, per què ho penso, quines dificultats té la meva resposta i si existeixen raons per revisar-la.
Aquesta és la diferència principal entre 1r i 2n d’ESO dins del projecte Filosofia 11–18.