Els sofistes no eren una escola filosòfica pròpiament dita, sinó una resposta a una necessitat política. A l’Atenes democràtica calia saber parlar bé en públic, i per això apareixen aquests mestres, dedicats a ensenyar retòrica i filosofia pràctica.

La sofística és, doncs, un moviment cultural amb diversos autors. Representa el pluralisme i la llibertat d’expressió de la democràcia.

Idees principals dels sofistes

  • Fenomenisme: només l’aparença és real.
  • Subjectivisme: l’ésser humà és el criteri de veritat.
  • Escepticisme: no hi ha veritats universals, una cosa pot ser veritable i falsa alhora.
  • Convencionalisme: la societat no és natural, sinó fruit d’un pacte.
  • Positivisme: les lleis són creades pels homes, no pels déus.
  • Relativisme: les normes varien segons l’època, la societat i els interessos.

Alguns sofistes destacats

  • Gòrgies (483–380 aC)
    Era un gran mestre de retòrica i defensava idees paradoxals com:
    1. Res no existeix.
    2. Si alguna cosa existeix, no la podem conèixer.
    3. Si la podem conèixer, no la podem comunicar.
      Aquestes tesis mostraven el poder del llenguatge: amb retòrica es poden defensar fins i tot les idees més absurdes. Gòrgies va acabar defensant un escepticisme profund.
      Valorava la paraula com un instrument capaç de persuadir, emocionar i transformar les persones, com un medicament que pot guarir o fer mal. També va reflexionar sobre l’art com un “engany” intel·ligent que ennobleix tant a qui el crea com a qui el comprèn.
  • Protàgores (480–410 aC)
    És famós per la seva frase: “L’home és la mesura de totes les coses”. El seu pensament és relativista, però no tan extrem com el de Gòrgies. Creia que la virtut es podia assolir i que la retòrica servia per expressar-la.
    Va criticar la religió tradicional i va adoptar una posició agnòstica sobre els déus, cosa que el va portar a ser condemnat a l’exili. Filosòficament, influït per Heràclit i Demòcrit, defensava que la realitat es manifesta en oposicions i contradiccions. Per a ell, el coneixement i la virtut es poden aconseguir a través de l’aprenentatge i la pràctica.
  • Cal·licles
    Defensava que la filosofia només servia per a l’educació juvenil, però que en la vida adulta era més útil dedicar-se als negocis i al poder. La seva idea central era la contraposició entre naturalesa (physis) i llei/convenció (nomos).
    Segons ell, les lleis humanes són convencions imposades pels febles (la majoria) per protegir-se dels forts. La veritable justícia és la natural: el dret del més fort a dominar el més feble.
    Per això, l’home superior no ha d’obeir normes socials, sinó buscar el plaer, el poder i el predomini sobre els altres. Aquesta força i recerca del plaer serien la seva autèntica virtut (areté), i conduirien a la felicitat.

[Text revisat el 24/9/2025]