El poder dels reis i els canvis econòmics al segle XVII

Al segle XVII, Europa era un continent dominat pels reis. No existien democràcies com les actuals, i el poder polític estava concentrat en la figura del monarca. Però no totes les monarquies funcionaven igual. Algunes mantenien certs límits tradicionals, mentre que d’altres evolucionaren cap a un poder gairebé il·limitat.

De la monarquia autoritària…

Durant els segles XV i XVI, molts reis europeus havien reforçat el seu poder. Volien controlar millor els seus territoris, reduir la influència de la noblesa i assegurar-se que els impostos arribessin a la Corona. Aquest model rep el nom de monarquia autoritària.

En aquest sistema, el rei tenia molt poder, però no podia governar completament sol. Havia de respectar les lleis pròpies de cada territori i, sovint, necessitava el suport de les Corts o altres institucions per aprovar impostos.

Un exemple clar és la monarquia hispànica dels Àustries.

Felip II

https://images.openai.com/static-rsc-3/DsEQOW8WZSww17CMRr79m8R5WSVNONY9vEo7G4hgJ8C37JfJvfgQOFd7tZ1MDN1N3wJNPwJaUac5ZMW5P34_JBrB6uJEpSu52l6MHCZ97to?purpose=fullsize&v=1
https://images.openai.com/static-rsc-3/v4UwAxxEFAJ622cdb5X1OqRL5SqttxdtYuhgh8dQdOT_9nfWCFjCw4WlT2F8QzhM54EPHHpKdUtkGWSfpUYAwUjh2i_39QM5Yf83d0aIFnQ?purpose=fullsize&v=1
https://images.openai.com/static-rsc-3/RlzaEduuqaUT3fN11TEsJMqx3FE5Ebo-vrgEGmVOdetZH9xAAK-dWKWImg8I-ORjHnmHz_apvxxnOXG-Z3vbPl76DxeXqOtGbXzVrS6lkVM?purpose=fullsize&v=1

Felip II va governar un immens imperi. Tot i que tenia una gran autoritat, respectava les lleis i institucions pròpies de cada regne. No podia imposar nous impostos sense negociar amb les Corts. Això significa que el seu poder, tot i ser fort, tenia límits.

…a la monarquia absoluta

Al llarg del segle XVII, alguns reis van anar encara més enllà. No volien dependre de cap institució ni compartir el poder amb ningú. Així va néixer la monarquia absoluta.

En aquest sistema, el rei concentrava tots els poders: feia les lleis, governava i administrava justícia. A més, es justificava amb la teoria del dret diví, que afirmava que el rei havia estat escollit per Déu i només havia de respondre davant d’ell.

El millor exemple d’aquesta forma de govern el trobem a França.

Lluís XIV

https://images.openai.com/static-rsc-3/YOhC0Vgf5TfIuVMDii5FDFQjASu_o_JEKO3S0Yfzcnh6Hz_tbRYvF9x0X2HwYlEZ-e6f4lxLnJxJbg_uWqHyMWGtBGErzSZoTcRC0E09C7c?purpose=fullsize&v=1
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Louis_XIV_of_France.jpg/250px-Louis_XIV_of_France.jpg
https://images.openai.com/static-rsc-3/lBIrGV0zLqJ09fwTK_ASe5-2q6N4RYBiJYFw3ng4k0_ofYIpNwo_dngZUYP37YuSZ8feKrs2yNIlkgkjoUywKQmQNT9gI2v9yIE5DkrZgs4?purpose=fullsize&v=1

Lluís XIV, conegut com el “Rei Sol”, va governar durant més de 70 anys. Va afirmar la famosa frase: “L’Estat sóc jo”. Aquesta expressió resumeix perfectament l’absolutisme: tot el poder estava en les seves mans. Va obligar la noblesa a viure al Palau de Versalles per tenir-la controlada i va reforçar l’administració central.

La diferència amb la monarquia autoritària és clara: mentre que en el model anterior el rei encara respectava certes institucions, en l’absolutisme el seu poder era pràcticament il·limitat.

L’economia al servei del rei: el mercantilisme

Aquest reforçament del poder polític anava acompanyat de canvis econòmics. Els reis absolutistes necessitaven molts diners per mantenir l’exèrcit, la cort i les guerres.

En aquest context es va desenvolupar el mercantilisme, una teoria econòmica que defensava que la riquesa d’un país depenia de la quantitat d’or i plata que acumulava.

Per aconseguir-ho, els governs:

  • Afavorien les exportacions.
  • Limitaven les importacions.
  • Protegien la indústria nacional.
  • Intervenien directament en l’economia.

A França, el ministre Colbert va impulsar aquestes mesures sota el regnat de Lluís XIV. L’Estat controlava l’economia per enfortir el poder del monarca.

El naixement del capitalisme financer

Mentre França consolidava l’absolutisme, en altres zones d’Europa es produïen canvis econòmics molt importants.

Als Països Baixos i a Anglaterra es va desenvolupar el capitalisme financer, un sistema basat en la inversió de diners per obtenir beneficis.

Van aparèixer:

  • Bancs.
  • Borses.
  • Companyies comercials.
  • Accions i inversions.

Un exemple destacat és:

Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals

https://www.cortsfoundation.org/images/contentpics/News/2019/voc_ship.jpg
https://images.openai.com/static-rsc-3/32san9Axqdqa0IIlL2nHwEbcQ-HqclGtcaHzkRfnXSuZlJhKe7oUnCdg92O8MwOhmDDTLGz6tufEa0WDlago563g-mZcQ8kYYmO0DoLaFnQ?purpose=fullsize&v=1
https://images.openai.com/static-rsc-3/qLEHcVsi-V8oRvq7DM_BC51dILIgEh6az476eqI_eSHqfShlPAhQna-gArO3sCweJWaIVjyQ4dnkjOzqzPBDCgnpykeJTWgA8rDpzgZzcQI?purpose=fullsize&v=1

Aquesta companyia controlava el comerç amb Àsia i permetia que molts inversors hi participessin comprant accions. Aquest sistema va enriquir la burgesia i va posar les bases del capitalisme modern.

Un segle de grans transformacions

El segle XVII va ser una època de consolidació del poder reial i de grans canvis econòmics. Mentre alguns reis concentraven cada vegada més poder (monarquia absoluta), altres territoris desenvolupaven sistemes econòmics que afavorien la burgesia i el comerç internacional.

Aquestes transformacions serien fonamentals per entendre els grans canvis polítics i socials del segle XVIII.

Preguntes

  1. Per què diem que la monarquia autoritària tenia límits?
  2. Quin paper tenien les Corts en una monarquia autoritària?
  3. Què és el dret diví dels reis?
  4. Per què Lluís XIV és considerat un rei absolut?
  5. Explica amb les teves paraules la diferència principal entre monarquia autoritària i absoluta.
  6. Per què els reis necessitaven aplicar el mercantilisme?
  7. Quines mesures econòmiques defensava el mercantilisme?
  8. On es va desenvolupar especialment el capitalisme financer?
  9. Quines noves institucions econòmiques van aparèixer al segle XVII?
  10. Com van influir aquests canvis en l’evolució posterior d’Europa?