Les desigualtats derivades de la globalització
En les darreres dècades, el món s’ha tornat cada vegada més connectat. Gràcies als avenços tecnològics i a la millora dels transports i de les comunicacions, persones, mercaderies, idees i informació poden circular ràpidament d’un país a un altre. Aquest fenomen rep el nom de globalització i ha canviat profundament la manera com vivim, treballem i ens relacionem.
La globalització té molts aspectes positius. Per exemple, facilita l’intercanvi cultural entre pobles, permet accedir a productes d’arreu del món i fa possible que el coneixement científic i tecnològic arribi més ràpidament a molts llocs. També ha ajudat alguns països a desenvolupar la seva economia i a reduir la pobresa extrema.
Tot i això, la globalització també ha generat noves desigualtats i ha augmentat algunes que ja existien. Aquestes desigualtats es donen tant entre països com dins de cada societat.
Desigualtats entre països
Un dels principals problemes de la globalització és que no tots els països parteixen de la mateixa situació. Els països més rics i industrialitzats tenen més recursos econòmics, millor tecnologia i més poder polític. Això fa que sovint siguin ells qui prenen les decisions importants sobre el comerç mundial, els preus o les normes econòmiques.
En canvi, molts països en vies de desenvolupament depenen de l’exportació de matèries primeres o de la producció de béns a baix cost. Les empreses multinacionals hi instal·len fàbriques perquè els salaris són més baixos i les lleis laborals menys estrictes. Això pot generar feina, però sovint en condicions precàries, amb sous baixos, jornades molt llargues i poca seguretat laboral.
A més, els beneficis econòmics no sempre es queden al país productor, sinó que marxen cap als països on tenen la seu les grans empreses. Així, la diferència entre països rics i pobres pot augmentar.
Desigualtats socials dins dels països
La globalització també provoca desigualtats dins d’un mateix país. Les persones amb estudis, accés a la tecnologia i capacitat d’adaptar-se als canvis solen beneficiar-se més d’un món globalitzat. En canvi, les persones amb menys formació o que treballen en sectors tradicionals poden perdre la feina o veure empitjorades les seves condicions laborals.
Un exemple clar és la deslocalització: algunes empreses tanquen fàbriques en països on els costos són més alts i les traslladen a altres llocs on poden produir més barat. Això provoca atur en unes zones i explotació laboral en unes altres.
També existeix una bretxa digital, és a dir, una diferència entre les persones que tenen accés a internet, ordinadors i formació digital, i les que no. En una societat cada cop més digital, no tenir accés a la tecnologia pot significar quedar exclòs de moltes oportunitats educatives i laborals.
Globalització, pobresa i gènere
La globalització afecta de manera diferent homes i dones. En molts llocs del món, les dones ocupen feines més precàries, mal pagades i sense contracte, especialment en sectors com el tèxtil o el treball domèstic. Això ha fet que es parli de la feminització de la pobresa, ja que les dones representen una gran part de la població més vulnerable.
A més, les crisis econòmiques globals, com la provocada per la pandèmia de la covid-19, afecten especialment les persones amb menys recursos, augmentant la pobresa i la desigualtat.
El consum responsable i el comerç just
Davant d’aquestes desigualtats, han sorgit iniciatives com el comerç just, que defensa un model comercial més ètic. El comerç just aposta per pagar un preu adequat als productors, garantir condicions laborals dignes, respectar el medi ambient i evitar l’explotació infantil.
Com a consumidors, també tenim responsabilitat. Les decisions que prenem quan comprem roba, aliments o tecnologia poden contribuir a reduir o a augmentar les desigualtats. Informar-nos, consumir de manera responsable i exigir més justícia social són accions que poden ajudar a construir un món més equitatiu.
Reflexió final
La globalització no és bona ni dolenta per si mateixa. Tot depèn de com es gestioni i de si es tenen en compte els drets humans, la justícia social i el respecte pel medi ambient. Entendre les desigualtats que genera és el primer pas per poder actuar i participar activament com a ciutadans responsables en un món cada vegada més global.
Activitats i preguntes
- Què és la globalització? Explica-ho amb les teves paraules.
- Escriu dos aspectes positius i dos de negatius de la globalització.
- Per què els països rics es beneficien més de la globalització?
- Què és la deslocalització d’empreses?
- Com pot afectar la deslocalització als treballadors?
- Què entenem per bretxa digital? Posa’n un exemple.
- Explica què vol dir “feminització de la pobresa”.
- Per què moltes dones treballen en feines més precàries?
- Quina relació hi ha entre globalització i pobresa?
- Què és el comerç just i quins valors defensa?
- Creus que pagar més per un producte pot ser una manera de reduir desigualtats? Per què?
- Escriu una acció concreta que puguis fer tu per ser un consumidor responsable.
- Creus que la globalització pot arribar a ser més justa? Com?
- Relaciona globalització i drets humans.
- Redacta una breu opinió personal: la globalització t’afecta en el teu dia a dia? Com?
Piensoluegosiento 