Quan parlem dels Reis Catòlics, ens referim a Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó, dos monarques que van marcar profundament la història d’Europa i del món. El seu casament, celebrat el 1469, no només va ser una unió entre dues persones, sinó també l’inici d’una unió dinàstica entre Castella i la Corona d’Aragó. Tot i que encara no es pot parlar d’un “estat espanyol” tal com l’entenem avui, sí que van posar les bases d’un projecte polític compartit.
El seu regnat va estar ple d’esdeveniments decisius. L’any 1492, després de segles de conflicte, van conquerir Granada, l’últim territori musulmà a la península Ibèrica. Aquell mateix any van finançar l’expedició de Cristòfol Colom, que va arribar a Amèrica i va obrir la porta a un nou món d’intercanvis, conquestes i colonització. Amb aquests èxits, els Reis Catòlics van reforçar el seu poder i van començar a governar de manera més centralitzada, amb l’objectiu de controlar millor els seus regnes i d’unificar la religió sota el catolicisme.
Dels seus fills, la que tindria més importància per a la successió seria Joana, coneguda popularment com Joana la Boja. Aquest sobrenom, però, ha estat molt discutit, ja que molts historiadors creuen que els seus problemes emocionals van ser exagerats pels qui volien apartar-la del poder. Joana es va casar amb Felip “el Bell”, hereu de la poderosa família dels Habsburg, una de les dinasties més influents d’Europa.
La mort prematura de Felip i l’estat mental de Joana van provocar una situació complicada. Tot i que ella continuava sent legalment reina, no va poder governar i va ser reclosa a Tordesillas. El seu fill, Carles, acabaria heretant els seus drets. Quan Carles I va pujar al tron el 1516, tot just arribava dels Països Baixos i parlava poc castellà. Malgrat això, va reunir un conjunt d’herències impressionant: Castella i Aragó (i les colònies americanes) procedien de la seva mare; Àustria i altres territoris europeus provenien del seu pare i dels seus avis paterns.
L’any 1519, Carles va ser elegit emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, i així adoptava el títol de Carles V. Amb ell, la monarquia hispànica es va convertir en una potència mundial. El seu imperi abastava Europa, Amèrica i parts d’Àsia i Àfrica. Era tan extens que molts afirmaven que “mai no s’hi ponia el sol”. Però governar territoris tan diversos no era gens fàcil: va haver de lluitar contra França, enfrontar-se als prínceps protestants alemanys i frenar l’expansió de l’Imperi Otomà al Mediterrani. A més, a Castella hi va haver la revolta de les Comunitats, que expressava el malestar de ciutats que se sentien ignorades en la política reial.
Amb el pas del temps, Carles I es va cansar de les responsabilitats i les guerres. L’any 1556, va abdicar i va dividir l’imperi: al seu germà Ferran I, li va cedir la part austríaca i el títol imperial; al seu fill Felip II, tots els territoris hispànics, incloent-hi les colònies americanes, Itàlia, els Països Baixos i nous dominis a Àsia.
Felip II va ser un rei molt diferent del seu pare. Prefeia governar des d’un punt fix i tenir un control detallat de tot el que passava. De fet, el 1561 va establir Madrid com a capital, una decisió clau per centralitzar l’administració. Sota el seu regnat, l’imperi espanyol va arribar al seu moment de màxima expansió.
Felip II va continuar ampliant els territoris d’ultramar i va impulsar missions a Amèrica i Àsia. Les Illes Filipines reben el seu nom en honor seu. També va aconseguir una important victòria contra els otomans a la batalla de Lepant (1571), on la flota cristiana va frenar l’avanç turc al Mediterrani. Malgrat aquests èxits, no tot va anar bé. El 1588, Felip II va enviar l’anomenada Armada Invencible per derrotar Anglaterra i imposar-hi una monarquia catòlica, però l’operació va fracassar per tempestes i errors estratègics.
La història que va dels Reis Catòlics fins a Felip II és, en realitat, la història del naixement i creixement d’un gran imperi. En només tres generacions, la monarquia hispànica es va convertir en una de les potències més influents del món. Però també és la història de conflictes, de decisions difícils i de grans canvis que marcarien el futur de molts territoris durant segles.
ACTIVITATS DE LECTURA I COMPRENSIÓ
1. Preguntes de resposta directa
Respon breument:
a) Qui formava el matrimoni dels Reis Catòlics?
b) Quin any es va conquerir Granada?
c) Per què Joana no va governar?
d) Qui va heretar finalment la corona i per què?
2. Completa frases amb informació del text
a) L’expedició de Colom es va finançar l’any ________.
b) Carles I també és conegut com a Carles ________.
c) Felip II va establir la capital a ________ l’any ________.
3. Ordena cronològicament aquests fets
– Abdicació de Carles I
– Conquesta de Granada
– Elecció de Carles V com a emperador
– Viatge de Colom
– Trasllat de la capital a Madrid
4. Identifica les idees principals
Escriu la idea principal de cada paràgraf del text (5 línies màxim per paràgraf).
5. Relaciona personatge – descripció
Relaciona:
- Felip “el Bell”
- Joana
- Carles I
- Felip II
- Isabel I
A. Va centralitzar el govern a Madrid.
B. Va ser reina però no va governar.
C. Va finançar l’expedició de Colom.
D. Emperador d’un immens imperi europeu.
E. Marit de Joana i membre dels Habsburg.
6. Veritable o fals (justifica)
Indica si és cert o fals i justifica amb una frase:
a) Carles I va governar només a la península Ibèrica.
b) Felip II va guanyar la batalla de Lepant.
c) Joana no va tenir fills.
7. Causes i conseqüències
A partir del text, identifica:
a) Una causa i una conseqüència de la conquesta de Granada.
b) Una causa i una conseqüència de l’abdicació de Carles I.
8. Troba tres exemples de “centralització del poder”
Assenyala al text tres moments en què algun rei intenta concentrar més poder.
9. Localitza informació explícita i implícita
a) Dona un exemple d’informació explícita (que apareix literalment).
b) Dona un exemple d’informació implícita (que es dedueix però no s’explica directament).
10. Resum final
Fes un resum de 10 a 12 línies explicant la successió dinàstica des dels Reis Catòlics fins a Felip II.
Piensoluegosiento 