Aristòtil i el camí cap a la millor versió d’un mateix
La Laia va arribar a classe amb la motxilla plena de llibres i el cap una mica espès. No era fan de la filosofia; sempre li semblava massa abstracta. Però aquell dia el professor havia escrit una frase curta i intrigant a la pissarra: “Res no existeix sense finalitat.”
—Avui —va dir el professor—, coneixerem Aristòtil i tres de les seves idees més importants: l’hilemorfisme, l’ètica i la teleologia.
La Laia va sospirar, pensant que seria una classe d’aquelles d’escoltar i fer veure que entenia. Però el professor va començar una història que la va captivar sense adonar-se’n.
Feia més de dos mil anys, Aristòtil caminava sovint pels jardins de la seva escola a Atenes. Observava els arbres, els animals, els núvols… Ho mirava tot amb uns ulls que volien entendre. Un dia, va veure un fuster transformant un tronc en una cadira, i aleshores ho va entendre: res és només el que veiem a simple vista.
Va anomenar aquesta idea hilemorfisme, una paraula rara que vol dir que tot està fet de matèria i forma. La matèria és el material —la fusta d’un banc, el ferro d’un clau—, mentre que la forma és el que converteix aquest material en un objecte concret: el disseny que fa que la fusta sigui banc i no escombra.
Mentre escoltava, la Laia va mirar la seva pròpia taula: matèria —plàstic i metall— i forma —el disseny que la fa ser una taula.
—Aquesta idea també s’aplica a nosaltres —va dir el professor—. El cos és la matèria. La forma és l’ànima, allò que ens dona vida i ens permet pensar, sentir i decidir.
La Laia va arrufar el front: per primera vegada, li semblava que entenia què volien dir els filòsofs amb “ànima”.
Però Aristòtil no es va aturar aquí. Ell pensava que totes les coses tenen una finalitat, un propòsit cap al qual tendeixen de manera natural. A això li va dir teleologia.
Una llavor té la finalitat de convertir-se en un arbre. Una cria d’ocell està destinada a volar. I els éssers humans? Segons Aristòtil, la nostra finalitat és utilitzar la raó i viure bé.
La Laia va trobar aquesta idea sorprenent. Si tot té un propòsit, quin és el d’ella?
El professor va continuar explicant que per a Aristòtil, viure bé no volia dir passar-s’ho sempre bé o tenir molta sort. Volia dir aconseguir la felicitat profunda, allò que ell anomenava eudaimonia. Aquesta felicitat s’assoleix quan una persona es converteix en la millor versió d’ella mateixa.
I com s’hi arriba? Mitjançant la virtut. Les virtuts no són poders màgics ni qualitats innates; són hàbits de fer les coses bé. Tal com un esportista s’entrena per millorar, les persones han d’entrenar el seu caràcter.
Aristòtil també deia que cada virtut és un punt mig entre dos extrems negatius. Aquesta idea s’anomena doctrina del terme mig. El professor en va posar un exemple ben clar:
—La valentia és la virtut. L’extrem per defecte és la covardia; per excés, la temeritat. Entre els dos hi ha el punt just.
La Laia va pensar en la vegada que no havia gosat defensar una amiga. “Potser em vaig quedar massa cap a la covardia”, va admetre per primera vegada.
La idea que li va agradar més va ser saber que la virtut s’entrena. Que no cal ser perfecte d’entrada; només cal moure’s cap al punt mig, pas a pas.
Quan la classe s’acabava, el professor va fer la connexió final:
—Recordeu: som matèria i forma, diu l’hilemorfisme. I la nostra forma és una ànima racional: això ens fa humans. Doncs bé, la teleologia diu que tot tendeix a un fi. I el nostre fi natural és usar aquesta raó per actuar amb virtut i aconseguir una vida plena.
La Laia va mirar la frase de la pissarra: “Res no existeix sense finalitat.” Ara tenia sentit. Va pensar en ella mateixa: una persona amb cos, amb pensament, i amb un camí per recórrer. Un camí que depenia de les seves decisions, de les virtuts que decidís practicar i del seu propi “terme mig”.
Aquella tarda, caminant cap a casa, va observar una llavor al terra del parc i va somriure, pensant: “També jo tinc el meu propi propòsit. I puc créixer cap a ell.”
ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ
- Explica amb les teves paraules què és l’hilemorfisme i posa un exemple d’un objecte amb la seva matèria i forma.
- Segons Aristòtil, què és l’ànima i per què és important per entendre l’ésser humà?
- Què és la teleologia i com la pots observar en la vida quotidiana?
- Segons Aristòtil, quin és el fi o finalitat natural dels humans?
- Què significa “eudaimonia”? Per què no és només “felicitat” en el sentit habitual?
- Explica què és una virtut segons Aristòtil.
- En què consisteix la doctrina del terme mig? Dona’n un exemple diferent del text.
- Per què Aristòtil pensa que les virtuts s’aprenen i no neixen amb nosaltres?
- Com relaciona Aristòtil la raó amb la manera correcta de viure?
- Quina escena de la narració mostra que la Laia comença a aplicar les idees d’Aristòtil? Explica-la amb les teves paraules.
Piensoluegosiento 