Drets, Justícia i Democràcia: Filosofia i valors polítics

Introducció

Aquest material està pensat per a alumnes de l’ESO (12-16 anys) i té com a objectiu principal entendre els conceptes bàsics de la filosofia política a partir de situacions pràctiques que convidin al diàleg i a la reflexió. El recorregut ens permetrà aprendre què són els drets humans, com funcionen les democràcies i quins valors cal defensar per garantir la justícia i la llibertat.

Els filòsofs de referència seran:

  • Plató i Aristòtil: els inicis del pensament polític.
  • Thomas Hobbes i Jean-Jacques Rousseau: el contracte social i l’origen de l’Estat.
  • Immanuel Kant: la llibertat, el deure i la dignitat.
  • John Stuart Mill: la llibertat individual i la democràcia.
  • Friedrich Nietzsche: la crítica als valors establerts i la recerca de nous horitzons.

1. Coneixem l’estat de la democràcia i els drets humans al món

¿Qué es la democracia?

¿Qué es la emocracia? (2)

Situació-problema: En un noticiari es parla de països on la gent no pot votar lliurement i d’altres on hi ha persecució de minories. Què vol dir viure en democràcia? Tots els països la respecten?

Diàleg socràtic:

  • Què vol dir “poder participar” en les decisions polítiques?
  • Què passa si uns tenen més veu que altres?

Concepte: Rousseau defensava que la voluntat general ha de guiar el poble; Kant assenyala que el respecte a la dignitat humana és la base de tot dret.

Síntesi: La democràcia no és només votar, sinó garantir drets i igualtat per a tothom.

2. Política, llei i justícia

¿Para qué sirven las leyes?

¿Para qué sirven las leyes?(2)

¿Para qué sirven las leyes?(3)

Situació-problema: Una classe decideix fer unes normes per mantenir l’ordre, però alguns alumnes no hi estan d’acord. Cal obeir les normes encara que no ens agradin?

Diàleg socràtic:

  • És el mateix legal i just?

Concepte: Plató parlava d’un ordre just fonamentat en el bé; Aristòtil distingia entre justícia distributiva i correctiva. Hobbes pensava que sense llei hi hauria caos i violència.

Síntesi: Les lleis organitzen la convivència, però la justícia és el criteri per valorar-les.

3. Els camins del poder

Situació-problema: Un influencer té milions de seguidors i pot condicionar l’opinió de molts joves. Té poder polític?

Diàleg socràtic:

  • Què és el poder realment?
  • És bo o dolent tenir poder?

Concepte: Nietzsche ens parla de la “voluntat de poder” com a força vital; Aristòtil veu el poder com a instrument per al bé comú; Hobbes el veu com a força necessària per mantenir la pau.

Síntesi: El poder pot servir per imposar-se o per construir comunitat. Depèn de com s’utilitzi.

4. Formes possibles de govern

Situació-problema: A un concurs escolar, un grup ha d’escollir com dirigir el treball: per votació, per sorteig, o deixant que decideixi un líder. Quina és la millor manera?

Diàleg socràtic:

  • Quines diferències hi ha entre monarquia, aristocràcia i democràcia?
  • La majoria sempre té raó?

Concepte: Aristòtil classificava les formes de govern i advertia que podien degenerar. Plató defensava el govern dels savis. Rousseau defensava la sobirania del poble.

Síntesi: Cada forma de govern té avantatges i riscos. La democràcia busca equilibrar llibertat i igualtat.

5. Els valors democràtics

Curtmetratge: Solidaritat

Situació-problema: En una assemblea escolar, alguns alumnes monopolitzen la paraula i d’altres no poden parlar. És democràtic?

Diàleg socràtic:

  • Quins valors sostenen la democràcia?
  • Quin paper té el respecte i la tolerància?

Concepte: Mill defensava la llibertat d’expressió com a condició per al progrés. Kant recorda que la llibertat de cadascú s’acaba on comença la de l’altre.

Síntesi: Democràcia significa diàleg, respecte i igualtat de veu.

6. Democràcia i memòria

Situació-problema: A l’escola es vol posar el nom d’un antic polític local a una sala, però alguns recorden que va participar en decisions injustes. Què s’hauria de fer?

Diàleg socràtic:

  • Quin paper té la memòria històrica en la democràcia?
  • Oblidar és perdonar?

Concepte: Nietzsche parla de la importància de recordar i també d’oblidar per poder crear nous valors. Kant defensa el deure de respectar la veritat i la dignitat.

Síntesi: La democràcia ha de reconèixer els errors del passat per aprendre i avançar.

7. Els drets humans i les generacions

Situació-problema: Uns alumnes protesten perquè no tenen espai verd al barri i reclamen el dret a un medi ambient sa. És un dret humà?

Diàleg socràtic:

  • Tots els drets són igual d’antics?
  • Quins drets són més bàsics?

Concepte: Els drets humans s’organitzen en “generacions”: civils i polítics (llibertat), socials i econòmics (igualtat), i nous drets com el medi ambient. Rousseau i Kant van defensar els primers; avui es parla també de sostenibilitat i futur.

Síntesi: Els drets evolucionen amb les necessitats de la humanitat.

8. Els drets de la infància

Situació-problema: Una empresa fa treballar nens en condicions molt dures. És legal en aquell país, però és just?

Diàleg socràtic:

  • Per què cal protegir especialment la infància?
  • Quins drets són innegociables?

Concepte: Kant afirma que tota persona té dignitat, també els infants. Mill defensava la llibertat però amb límits quan hi ha vulnerabilitat. Aristòtil ja reconeixia que la comunitat ha de cuidar els més febles.

Síntesi: Els drets de la infància són fonamentals per a una societat justa.

Conclusió i síntesi final

Després de recórrer aquests apartats, els alumnes han de comprendre que:

  • La democràcia és una forma de convivència basada en el respecte, la igualtat i la participació.
  • Els drets humans són l’eix fonamental per defensar la dignitat de totes les persones.
  • La justícia, la memòria i els valors democràtics són condicions per al progrés col·lectiu.

Preguntes de verificació del vocabulari polític:

  1. Què és el contracte social segons Hobbes i segons Rousseau?
  2. Quina diferència hi ha entre llei i justícia?
  3. Què significa la voluntat general?
  4. Com defineix Aristòtil la justícia?
  5. Quines són les tres generacions de drets humans?
  6. Per què Nietzsche diu que cal crear nous valors?
  7. Quina diferència hi ha entre llibertat individual (Mill) i deure moral (Kant)?

Objectiu final: que cada alumne pugui parlar amb propietat de conceptes com democràcia, drets humans, justícia, poder, llibertat i dignitat, i que pugui aplicar-los a situacions de la vida quotidiana.